Les alegries
surten a rebre
la pluja,
tenen set...
El capvespre
és una garlanda
de llumenetes,
sota un cel de carbó.
Escolto Morfina
dels Lax-N-Busto,
les cançons em
fan despertar a
un temps passat...
La finestra només
és un estrip
obert a la vida.
El paper blanc
sempre és la gavina
que em du a mar...
onatge
Era una nit encisadora, en la que vas descriure les teves alegries.
ResponEliminaLesimatges que dibuixes són poesia, dins del teu poema.
La finestra només és un estrip obert a la vida...
ResponEliminaI una alenada de llibertat!!!
Bonic poema
Una abraçada
Les cançons conegudes sempre arriben plenes de records.
ResponEliminaBona nit, onatge
Ai la pluja! un gran plaer rebre la pluja!
ResponEliminaPrecioses paraules!
Vaig a escoltar Lax'n'busto!
:)
Pilar, Carme, Montserrat i Filadora l'alegria és la vostra visita...
ResponEliminaDes del far bona nit.
onatge
Aquest mar tan nostre que ens inspira, que ens tranquil·litza, que ens escolta i a vegades fins i tot ens mareja els pensaments...
ResponEliminaM'agraden les cançons de Lax'n'busto, les finestres que et conviden a viure, les alegries, el mar i els papers en blanc on trobo els teus versos...
M'agrada!
Guspira, és veritat, què faríem sense la nostra mar..., ens acompanya, és el gran viatge, és el bressol pel meu vaixell de paper...
ResponEliminaDes del far bona nit.
onatge