A la taula dels sentiments,
un plat de lluna,
la copa de mar, la flama
d’una estrella, i pa d’estel.
Paraules sense forquilla ni ganivet,
un accent tendre,
l’amor sense virginitat,
però profund,
que l’alè respiri sinceritat,
i una mà combregui
d’una altra mà, i entre totes
dues neixi el dibuix
en el paisatge de carícies,
l’amor sense esborrany.
El sol m’arriba al cos,
el teu record em despulla
com a un sant,
sense foguera ni altar,
només la vida a la sang.
Guardo paraules teves
com si d’una relíquia.
Un alfabet amb paraules compartides,
no estan als diccionaris,
tu i jo les engendrem,
tu i jo les fem néixer.
Cada carícia era com una
flama encesa, escalfava sense cremar.
En el meu pensament,
danses amb la cançó del mar,
damunt de la sorra
la revetlla dels sentits.
El teu cos es dibuixava
sota de les faldilles,
i les teves sines una font
fecundadora de vida.
Com si en la foguera de
sant Joan s’hagués cremat tot,
només la cendra amb
regust de vida i record.
Podria dir que sense estimar
no hi ha vida, i potser encara dic poc.
Si la vida és un temps en
el termòmetre del calendari,
cal viure i fer viure abans no
quedi només
l’espina dels anys...
zz
onatge
És bella la ruïna del record, el caliu somort de la cendra a la llar. Restes immortals del nostre ser que mor.
ResponEliminaDe far a far, onatges...
Els records ens acompanyen, a vegades ens donen vida, però d'altres ens cremen.
ResponEliminaEm quede amb un plat de lluna.
ResponEliminaI jo amb l'alfabet de paraules compartides que no estan als diccionaris...
ResponEliminaBona nit, onatge