dijous, 27 de gener del 2011

A la taula dels sentiments...









A la taula dels sentiments,

un plat de lluna,

la copa de mar, la flama

d’una estrella, i pa d’estel.

Paraules sense forquilla ni ganivet,

un accent tendre,

l’amor sense virginitat,

però profund,

que l’alè respiri sinceritat,

i una mà combregui

d’una altra mà, i entre totes

dues neixi el dibuix

en el paisatge de carícies,

l’amor sense esborrany.

El sol m’arriba al cos,

el teu record em despulla

com a un sant,

sense foguera ni altar,

només la vida a la sang.

Guardo paraules teves

com si d’una relíquia.

Un alfabet amb paraules compartides,

no estan als diccionaris,

tu i jo les engendrem,

tu i jo les fem néixer.

Cada carícia era com una

flama encesa, escalfava sense cremar.

En el meu pensament,

danses amb la cançó del mar,

damunt de la sorra

la revetlla dels sentits.

El teu cos es dibuixava

sota de les faldilles,

i les teves sines una font

fecundadora de vida.

Com si en la foguera de

sant Joan s’hagués cremat tot,

només la cendra amb

regust de vida i record.

Podria dir que sense estimar

no hi ha vida, i potser encara dic poc.

Si la vida és un temps en

el termòmetre del calendari,

cal viure i fer viure abans no

quedi només

l’espina dels anys...

zz

onatge

4 comentaris:

  1. És bella la ruïna del record, el caliu somort de la cendra a la llar. Restes immortals del nostre ser que mor.

    De far a far, onatges...

    ResponElimina
  2. Els records ens acompanyen, a vegades ens donen vida, però d'altres ens cremen.

    ResponElimina
  3. I jo amb l'alfabet de paraules compartides que no estan als diccionaris...

    Bona nit, onatge

    ResponElimina