Aquesta és la portada de la revista LLAMBRUSCA. –ALZHEIMER PENEDÈS- La pintura de la portada és de la Carme, i el poema també. La meva petita col·laboració és un poema que en deixo l’enllaç per si algú el vol llegir.
Carme Rosanas Martí
Barcelona, 1952
Psicòloga enamorada de la lectura i de l’escriptura des que tinc records.
I ara, des de fa un parell d’anys, segrestada pels colors i pels dibuixos.
Passant de puntetes per la vida, amb inconformismes gairebé sempre interiors. Caminant sempre cap a les persones properes o llunyanes. Caçant paraules al vol. Embriagant-me de colors. Mirant als ulls i escoltant. Ajudant a desbrossar camins.
Pintura: Pensaments grocs i blaus. Els he fet certament desdibuixats, com es desdibuixen dins del cap els pensaments de les persones malaltes.
A la mare
La vida t’ha deixat a poc a poc,
tan lentament...
que no sabrem mai
quin va ser el moment
que va deixar de ser entre nosaltres.
Quan la vida et va canviar inesperadament
i tot se’t va enfonsar tan de sobte
que vas anar oblidant-te
de lluitar per tu,
encara eres tu, mare?
Quan tot dins del teu cap
s’embolicava tant
i ja no veies el món,
sinó que ho barrejaves
tot amb els teus malsons.
Potser encara hi eres, sí,
però semblava que ja no eres tu, mare.
Era quan feinejaves
sense cansar-te mai,
i sense parar mai,
mirant de complaure a tothom:
els grans i sobretot els petits.
Quan cantaves cançons
prop del llitet
que hem anat ocupant
per rigorós ordre cronològic
tots i cadascun de nosaltres.
Quan ens aplegàveu a tots
tu i el pare tan sovint com podíeu
sense cap por de la feina que donàvem.
Quan telefonaves sense oblidar mai
cap sant, cap aniversari
i també cada tarda de diumenge
per escurçar distància.
Com aleshores et vull recordar.
Perquè, realment, aleshores sí que eres
tu, MARE.
Carme Rosanas Martí
onatge
onatge, UF! No m'esperava pas trobar tot això aquí! Gràcies... no sé què més podria dir-te. M'ha agafat ben bé de sorpresa.
ResponEliminaJo encara no he vist la revista, tot i que sabent que és la del desembre ja podia imaginar que ja havia sortit.
Gràcies onatge, ara vaig a llegir el teu poema que crec que ja conec... o potser no, potser és un altre. Vaig i torno.
Sí que l'havia llegit, el teu poema, explica molt bé la malaltia.
ResponEliminaGràcies altre cop i una abraçada molt gran.
Gràcies, Carme i Onatge, pels vostres poemes tan emotius. Que la revista Llambrusca tingui èxit i suposi un recolzament als familiars afectats per aquesta malaltia.
ResponEliminaMaijo i Imma
La Carme és un espill on sempre m'agradaria mirar-me, la seua força. La pintura de la portada és una meravella. Els poemes, tristos, s'afigen a la tristesa amb què, per motius diversos, he començat l'any... no sé quan podré encendre la guspira per escriure...
ResponEliminaFelicitats a la Carme i a tu per la vostra generositat!
ResponElimina