dimarts, 4 de gener del 2011

LLAMBRUSCA

















Aquesta és la portada de la revista LLAMBRUSCA. –ALZHEIMER PENEDÈS- La pintura de la portada és de la Carme, i el poema també. La meva petita col·laboració és un poema que en deixo l’enllaç per si algú el vol llegir.


Carme Rosanas Martí

Barcelona, 1952


Psicòloga enamorada de la lectura i de l’escriptura des que tinc records.

I ara, des de fa un parell d’anys, segrestada pels colors i pels dibuixos.


Passant de puntetes per la vida, amb inconformismes gairebé sempre interiors. Caminant sempre cap a les persones properes o llunyanes. Caçant paraules al vol. Embriagant-me de colors. Mirant als ulls i escoltant. Ajudant a desbrossar camins.


Pintura: Pensaments grocs i blaus. Els he fet certament desdibuixats, com es desdibuixen dins del cap els pensaments de les persones malaltes.


A la mare


La vida t’ha deixat a poc a poc,

tan lentament...

que no sabrem mai

quin va ser el moment

que va deixar de ser entre nosaltres.


Quan la vida et va canviar inesperadament

i tot se’t va enfonsar tan de sobte

que vas anar oblidant-te

de lluitar per tu,

encara eres tu, mare?


Quan tot dins del teu cap

s’embolicava tant

i ja no veies el món,

sinó que ho barrejaves

tot amb els teus malsons.

Potser encara hi eres, sí,

però semblava que ja no eres tu, mare.


Era quan feinejaves

sense cansar-te mai,

i sense parar mai,

mirant de complaure a tothom:

els grans i sobretot els petits.

Quan cantaves cançons

prop del llitet

que hem anat ocupant

per rigorós ordre cronològic

tots i cadascun de nosaltres.

Quan ens aplegàveu a tots

tu i el pare tan sovint com podíeu

sense cap por de la feina que donàvem.

Quan telefonaves sense oblidar mai

cap sant, cap aniversari

i també cada tarda de diumenge

per escurçar distància.


Com aleshores et vull recordar.

Perquè, realment, aleshores sí que eres

tu, MARE.


Carme Rosanas Martí


Presoner/a d'Alzheimer.


onatge


5 comentaris:

  1. onatge, UF! No m'esperava pas trobar tot això aquí! Gràcies... no sé què més podria dir-te. M'ha agafat ben bé de sorpresa.

    Jo encara no he vist la revista, tot i que sabent que és la del desembre ja podia imaginar que ja havia sortit.

    Gràcies onatge, ara vaig a llegir el teu poema que crec que ja conec... o potser no, potser és un altre. Vaig i torno.

    ResponElimina
  2. Sí que l'havia llegit, el teu poema, explica molt bé la malaltia.

    Gràcies altre cop i una abraçada molt gran.

    ResponElimina
  3. Gràcies, Carme i Onatge, pels vostres poemes tan emotius. Que la revista Llambrusca tingui èxit i suposi un recolzament als familiars afectats per aquesta malaltia.

    Maijo i Imma

    ResponElimina
  4. La Carme és un espill on sempre m'agradaria mirar-me, la seua força. La pintura de la portada és una meravella. Els poemes, tristos, s'afigen a la tristesa amb què, per motius diversos, he començat l'any... no sé quan podré encendre la guspira per escriure...

    ResponElimina
  5. Felicitats a la Carme i a tu per la vostra generositat!

    ResponElimina