Les ombres a la paret...

Les ombres a la paret semblaven

amigues fidels i conegudes, però no,

eren canviants, fugisseres segons la llum.

La veu de les quatre parets, els records

enganxats en el paisatge dels quadres.

El silenci amb la seva veu, el diàleg amb ell.

Esquerdes a la paret, per on entrava la llum

i dibuixava ombres, figures

i formes encara per desxifrar.

Mirant a fora a través dels vidres,

veia la dansa dels arbres al so del vent.

La cançó dels meus budells,

com si no tingués ni gana ni dents.

L’aigua al gerro no era

ni freda ni calenta,

estava a temperatura ambient.

La copa al meu davant

estava plena de records, llavis d’enyor.

Realitats amb la vida a la ratlla

de l’horitzó. La nit era verge,

com totes les nits,

la nit tenia cos i ànima,

només calia saber trobar-la.

Els llavis de la nit,

convidaven a tota una vida.

la música d’un clarinet

em penetrava el cor, com si fos

una agulla sequera.

La simfonia de les notes es gronxaven

al trapezi del meu esperit.

El fred començava a fer

el seu llit als meus peus, no podia

deixar que el fred anés

pujant fins arribar-me al cor.

El fred conserva, però no

conserva pas els sentiments.

I els sentiments que

conservem o els mantenim vius,

i no els hauríem de mantenir.

Deu ser impossible

viure sense sentiments,

n’hi ha que ens mantenen vius,

d’altres ens fan viure.

Potser de vegades no els entenem,

o no els sabem compartir.

I de vegades quan els compartim

esdevenen amb vida pròpia,

es fan grans sense nosaltres,

i altres, som nosaltres que

creixem i ens fem grans amb ells.

Ara ha començat a ploure,

i la pluja m’ha dut el teu record,

no sé sí conservat o mantingut en vida,

o viu juntament amb mi.

Cada gota d’aigua és com

un sentiment, un sentiment

que a la vegada fecunda i

n’engendra un de nou,

i esdevinc en la vida dels sentiments.

En algun lloc de mi sento

la soledat que m’estripa

el poema de la companyia,

la que tu em vas negar.

Ara el silenci, és un

bàlsam pel pit, per l’ànima.

Però la paraula surt per

la finestra i vola, i es mulla de la

teva pluja, sento la pluja

d’amunt de les teules,

semblen les tecles d’un piano.

Hi ha ferides que no es tanquen,

un sentiment manté la carn

oberta. Ni una gota de sang,

però tall de sofriment.

Avui la pluja és generosa i té temps.

Continua plovent.

Continuo sol amb mi mateix.

Les ombres de la paret,

han esdevingut petites i difuses.

La petita bombeta dóna poca llum,

sembla la flama d’una espelma,

la llum d’un temps que

no ha de tornar a il·luminar...

zz

onatge