L’amor
es viu i se sent, com les quatre estacions,
generalment neix amb un florir, com la primavera,
hi ha un esclat de vida entre dues persones,
de vegades només en una...
Després vindrà el sol i la vida de l’estiu.
S’ha de procurar que no es cremi ni cremi.
També vindrà una tardor d’amor, on les postes de sol
no s’oblidaran mai. Dies curts, però records llargs.
I de vegades inevitablement arriba l’hivern.
El fred s’apodera de la vida, i de vegades
no hi ha caliu, i la vida es mor.
L’amor és com la vida, és fràgil, és fort,
va a poc a poc, però de vegades és breu,
passa de pressa, és profund, sempre és profund,
jo diria que l’amor, mai no és superficial,
algunes persones són superficials...
També hi ha qui confon l’amor, amb altres coses.
L’amor quan arriba es fa sentir, ens penetra,
ens mulla, ens fa viure, riure, també fa patir,
també és la llàgrima que acompanya penes i alegries.
L’amor vol companyia i discreció,
també vol vida i compenetració.
L’amor no té sinònim, o és amor o no ho és.
Hi ha amors de lluna plena, i d’altres que
sempre són de quart creixent,
també els de quart minvant, i els del fatal
eclipsi...
onatge
L'amor t'hi amorra...
ResponEliminaL'amor va a la seva i no sempre el podem controlar com voldríem. A vegades voldríem que durés més, a vegades voldríem tornar a començar... però l'amor a vegades no ens escolta, va a la seva.
ResponEliminaVa a la seva, sí, però no l'hem d'obligar a que vagi a la nostra. És un error. Trobo eh?
ResponEliminaL'amor és lliure i no tothom el mostra igual o com a nosaltres ens agradaria que ho fes.
I de persones superficials, per llàstima, n'hi ha masses. D'aquestes procuro allunyar-me'n, encara que em costi.
Molt bonic aquest escrit...Onatge.
Un no sap què és vertaderament l'amor fins que el sent, i és inconfusible, des de llavors no se t'oblida.
ResponElimina"Encaterinament" o Amor.???
ResponElimina"Encaterinament" = Simulacre d'amor que t'envolta sobtadament, de durada determinada i definida, en funció de l'afinitat i complicitat amb la "part contraria". No sol durà massa, en funció de que les "endorfines" es cremin mes lenta o mes rapidament.
Amor = "Treball de camp" Estima, valoració, protecció, complicitat, dia a dia, "ens ha costat deu i ajuda arribar fins aqui", la olor, l'entorn, tota ella, molt a poc a poc et va agradant encara més, lentament, amb seny, constancia, respecte, valorant-la.... Compenetració de dos !!! Llavors, les endorfines (la nostra droga amorosa) s'activen per qui em escollit.
LLàstima que Mortadel·la tingui raó i hi la superficialitat ho desdibuixa !!!
Hi ha amors de lluna plena, i d’altres que
ResponEliminasempre són de quart creixent,
també els de quart minvant, i els del fatal
eclipsi...
Quin final més bonic, m’agrada’t molt.
Salut
Penso que defineixes prou bé molts aspectes de l'amor,m'ha encantat! és una d'aquelles coses que poden tenir 2 extrems ben diferents, fer-te la persona més feliç del món o molt desgraciat, de totes maneres la vida és estimar i és millor patir però haver sentit l'amor, que no haver-lo sentit mai.
ResponEliminaNúria, i si no t'hi "amorra" s'enyora...
ResponEliminaCarme ho dius molt bé, tot el que és natural no es pot dominar, d'aquí la força de l'amor i els sentiments...
Mortadel·la, estic amb tu, l'amor no el podem obligar, llavors deixa de ser amor...
Ventafocs, és veritat quan l'has conegut, el reconeixes sempre...
Elvira això és un màster... Hi ha un amor o una manera d'entendre l'amor per a cada persona...
magazine.cat és cert hi ha molts amors, de lluna plena, de flama, de cendra, al caliu, cremats...
Natàlia ho defineixes molt bé...
Des del far una abraçada sense sinònim.
onatge
L'amor és suavitat compartida, entre sols i nuvols, val la pena gaudir.ne.
ResponEliminaSalutacions Onatge!.