dilluns, 31 de gener del 2011

Cada llàgrima...













Cada llàgrima

és una baula

a la cadena

de tristesa...

La soledat

és una lluna

que empresona

i enamora.

El somriure

d’un cor

és l’estel

del tresor...

onatge

Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

4 comentaris:

  1. Carme Rosanas31 de gener del 2011, a les 20:10

    Que et regalin molts somriures, onatge!

    des de bosc...

    ResponElimina
  2. Catalina Cerdó31 de gener del 2011, a les 20:45

    A vegades les llàgrimes ens alliberen,
    a voltes la soledat és una companya fidel,
    però els somriures sempre brillen dins la penombra.
    Una abraçada somrient!

    ResponElimina
  3. Pilar31 de gener del 2011, a les 22:20

    M'agrada la poesia visual de la paraula cor, escrita en vermell.
    Es difuminen les baules tristas, amb la seva força.

    ResponElimina
  4. Elfreelang31 de gener del 2011, a les 22:27

    Et deixo un somriure
    solitari que cerca somriures
    rialles entre llàgrimes
    soledats compartides

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)