Potser esclavitzo
mots i paraules
damunt del paper...
Sort que l’accent
les fa lliures.
Però qui sóc jo
per fer-les respirar
al tancat del
paper blanc...?
I sort que la metàfora
sempre és indòmita.
I el vers sempre
és lliure!
a
onatge
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
he llegit aquest cap de setmana una frase de Voltaire que diu:
ResponElimina"Les metàfores han de ser com un vidre que protegeix els objectes, però els deix a veure"
I amés a més d'això són indòmites, deu ser per aquesta aparent contradicció d'amagar o protegir i deixar veure...
Bona nit, onatge, una abraçada
Un paper en blanc de vegades és pot convertir en el nostre millor amic per abocar-hi tots els nostres sentiments i si a més és fa en forma de vers i jugant amb les paraules, el resultat arriba a ser fantàstic i el nostre ànim una guspira de satisfacció pel que hem aconseguit!!!
ResponEliminaUn poema molt metalingüístic!!
Gràcies per compartir-lo.
lliures, en el paper en les cordes vocals, en el pensament...
ResponEliminaperò titelles dels homínids que varen començar a fer sons, expressions i signes per comunicar-se...
les paraules en silenci, a distància, sense més impuls que el del pensament, que són les que arriben des del fons de l'ànima, si hi ha connexió, és clar. Sintonia.
salut