M’assec
amb els ulls tancats,
escolto el vers
de l’aire,
els ocells, les barques,
la cançó del
meu cor,
els pètals
de cada rosa,
records que
fan el poema,
la lluna que
se m’asseu
a la falda...
aa
onatge
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Amb els ulls tancats augmenten les percepcions i es fan treballar els altres sentits. Sentir la lluna asseguda a la falda, deu ser un poema.
ResponEliminaAmb els ulls tancats és quan s'hi veu més clar, oi?
ResponEliminaLa lluna blanca
asseguda al teu costat.
Una mirada.
Amb els ulls tancats, imaginem millor, escoltem millor, olorem millor... i fins i tot podem tenir la lluna a la falda.
ResponEliminaQue bonic... records que fan el poema, la lluna que se m'asseu a la falda...
ResponEliminaM'ha agradat molt i a més, l'he sentit... proper.
Amb els ulls tancats els teus mots segueixen encomanant bellesa. Gràcies!
ResponEliminaVosaltres sou la Lluna. I sí, de vegades amb els ulls tancats tot es veu més clar...
ResponEliminaDes del far amb bona lluna.
onatge