Aquest intent de poema forma part d’un recull de 150
sota la pregunta genèrica de Ets tu?
Vida ets tu?
Fa anys que
respirem junts.
Hem plorat
i hem rigut.
Hem viscut somnis
que ja no en queda
ni la rosada.
Els pètals
ens vesteixen
la nuesa.
Vida, sé
que un dia
em diràs adéu,
potser no podré
abraçar-te
ni besar-te,
però sàpigues
que t’estimo.
Em costarà
viure sense tu...
onatge
T'estimo i t'agraeixo, Vida!
ResponEliminaUn poema d'amor a la Vida!
ResponEliminaMai no podríem viure sens e ella! :)
Impossible viure sense la vida! ;)
ResponElimina