La boira ha agafat el
timó del meu mar.
Avui el far és una flama
a la rosa dels vents.
L’horitzó no és
ni un esborrany...
Al rumb de la meva vida,
llunes i sol,
la platja i la barca,
la llibertat dels ocells lliures,
la font del silenci,
l’eco de la paraula,
la fertilitat dels records,
i un temps en el temps,
les arrels en terra bona,
l’empremta en el meu camí,
el clima dels somnis,
la tempesta de la il·lusió,
i el poema que sempre és
pa i aigua, la gana i la desgana...
La boira segueix
sent la gran dama...
a
onatge
Com el tarannà d'aquests dies, boirosos sense pluja.
ResponEliminaI que la boira desorienti a la moira!
ResponElimina