La barca de l’absència
sempre navega pel
mar de l’enyorament.
Amb la vela
de la companyia
sempre endavant.
I amb el sol
de la carícia
l’arribada a bon port...
a
onatge
La riquesa del silenci no vull malbaratar-la amb les meves paraules ni tan sols que siguin l'aixada que llauri la teva consciència, només que el petit eco del silenci t'arribi a través d'elles. Que el fruit de la vida sigui compartir el viure...
Sovint ens toca navegar en solitari pel pèlag de l'enyor... l'absència com a contrapunt de la presència, ens fa fer via fins al proper port...
ResponEliminaI jo, t'he trobat navegant per un oceà ingent de blogs... Felicitats d'aquest nou lector teu.
Jordi de far a far... un bon viatge i benvingut.
ResponEliminaDes del far bona tarda.
onatge
Absències que duen enyorances... Reminiscència de la memòria o de la pròpia vida?
ResponEliminaTria el camí ple de carícies...