A la plaça dels vents,
la teva brisa.
No hi ha noms de carrers,
només el nostre passeig.
Tot és a foc o cendra...
Batega el batec
ni que sembli
adormit o mort...
onatge
La riquesa del silenci no vull malbaratar-la amb les meves paraules ni tan sols que siguin l'aixada que llauri la teva consciència, només que el petit eco del silenci t'arribi a través d'elles. Que el fruit de la vida sigui compartir el viure...
Si batega, deu ser adormit... potser la brisa el despertarà...
ResponEliminaUna abraçada
La brisa pot fer despertar una petita guspira d'entre les cendres...
ResponElimina