Per camins
de silenci
sempre hi ha
una veu,
una solitud
a qui donar
la mà.
Mai no es tard
per arribar.
Per camins
de silenci
escoltaràs la
teva veu,
la que desconeixes,
la que no
saps escoltar...
onatge
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Com un eco remot la teva veu t'arriba,
ResponEliminade lluny enllà.
I tot fent via, has de saber escoltar el teu verb, com qui diu el teu cor que parla...
Jordi a la vida potser tot és com un eco remot o proper...
ResponEliminaDes del far salut.
onatge
Els camins de silenci són més transitats del que ens pensem.
ResponEliminaÉs el camí de la veu interior i és la veu que diu la veritat... potser que comencem a escoltar!
ResponEliminaEl propi silenci ens diu moltes coses.
ResponElimina