dissabte, 22 de gener de 2011

Camins de silenci...










Per camins

de silenci

sempre hi ha

una veu,

una solitud

a qui donar

la mà.

Mai no es tard

per arribar.

Per camins

de silenci

escoltaràs la

teva veu,

la que desconeixes,

la que no

saps escoltar...

onatge

5 comentaris:

  1. Com un eco remot la teva veu t'arriba,
    de lluny enllà.

    I tot fent via, has de saber escoltar el teu verb, com qui diu el teu cor que parla...

    ResponElimina
  2. Jordi a la vida potser tot és com un eco remot o proper...

    Des del far salut.
    onatge

    ResponElimina
  3. Els camins de silenci són més transitats del que ens pensem.

    ResponElimina
  4. És el camí de la veu interior i és la veu que diu la veritat... potser que comencem a escoltar!

    ResponElimina
  5. El propi silenci ens diu moltes coses.

    ResponElimina