diumenge, 16 de gener del 2011

Sospirs de llum...













Sospirs de llum

quan la foscor

m’oprimeix el cor.

La rosada sempre

és un camí a seguir.

Després de la lluna

sortirà el sol.

Amb ulls clucs

llegeixo el poema

del record...


onatge

Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

2 comentaris:

  1. Guspira16 de gener del 2011, a les 13:19

    Per fosc que sigui el camí, sempre hi trobarem una clariana que ens ajudi a seguir...
    Bon poema, bon diumenge!

    ResponElimina
  2. Pilar16 de gener del 2011, a les 17:36

    El poema del record ens du la llum d'un passat...Probablement amb el somriure d'una lluna que creixia.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)