Escrius
el teu poema al vent.
Cada mot du
el teu accent.
Acluques els ulls
per calmar
un plor rebel,
un plor que
du foc interior.
Et mira el
mussol de la nit
o el sol trempat
del dia.
Agafes el poema
que mai no
es fa vell i
l’abraces contra
el teu pit,
i sents el caliu
de paraules i mots,
i respires un temps
que mai no es mort...
Escoltes els batecs
del teu cor
i entres en
un quart creixent.
Sospires profundament
i t’enlaires amb l’estel
del teu pensament...
onatge
En aquest poema t'eternitzes, i alces el vol.
ResponEliminaEscriure és fantàstic, oi?
Una abraçada de fred.
Dolça contemplació...
ResponElimina