dilluns, 24 de gener del 2011

Escrius...










Escrius

el teu poema al vent.

Cada mot du

el teu accent.

Acluques els ulls

per calmar

un plor rebel,

un plor que

du foc interior.


Et mira el

mussol de la nit

o el sol trempat

del dia.


Agafes el poema

que mai no

es fa vell i

l’abraces contra

el teu pit,

i sents el caliu

de paraules i mots,

i respires un temps

que mai no es mort...


Escoltes els batecs

del teu cor

i entres en

un quart creixent.

Sospires profundament

i t’enlaires amb l’estel

del teu pensament...


onatge

2 comentaris: