No tinc instruccions
per la vida, no hi ha
fórmules màgiques, ni infusions.
Tot és personal, fort i dèbil.
Tot és arrelat i passatger.
Les muntanyes i els núvols de paper.
La innocència dels ocells,
i el camí per fer.
Cada poema duu brodat el teu nom.
La vida no té garantia,
ni drets de consumidor.
A la batalla dels sentiments
no hi hauria d’haver
ni guanyadors ni rendits.
Només sentiments compartits.
A la primavera de l’ànima
tot serà un florir.
La vida no té instruccions d’ús.
M’agrada mullar-me
a la platja dels teus sentits.
M’agrada destriar paraules
entre els meus dits.
Només la lluna sap de les nits,
que el sol ha sortit amb delit.
La nostra vida no necessita
confessions de capellà.
De cada poncella n’ha sortit
una flor...
zz
onatge
Venir a llegir-te és un regal per l'ànima.
ResponEliminaAixò m'ho van dir quan vaig tenir el meu primer fill..., noia! no duen instruccions, t'hauràs d'espavilar, i suposo que sempre dura, tota la vida.
ResponEliminaUna abraçada!
Potser gràcies a no tenir manual d'instruccions, cadascú té la llibertat de vire la vida a la seva manera..., o no.
ResponEliminaUna abraçada.