diumenge, 23 de gener del 2011

No tinc instruccions...












No tinc instruccions

per la vida, no hi ha

fórmules màgiques, ni infusions.

Tot és personal, fort i dèbil.

Tot és arrelat i passatger.

Les muntanyes i els núvols de paper.

La innocència dels ocells,

i el camí per fer.

Cada poema duu brodat el teu nom.

La vida no té garantia,

ni drets de consumidor.

A la batalla dels sentiments

no hi hauria d’haver

ni guanyadors ni rendits.

Només sentiments compartits.


A la primavera de l’ànima

tot serà un florir.

La vida no té instruccions d’ús.

M’agrada mullar-me

a la platja dels teus sentits.

M’agrada destriar paraules

entre els meus dits.

Només la lluna sap de les nits,

que el sol ha sortit amb delit.

La nostra vida no necessita

confessions de capellà.

De cada poncella n’ha sortit

una flor...

zz

onatge

3 comentaris:

  1. Venir a llegir-te és un regal per l'ànima.

    ResponElimina
  2. Això m'ho van dir quan vaig tenir el meu primer fill..., noia! no duen instruccions, t'hauràs d'espavilar, i suposo que sempre dura, tota la vida.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  3. Potser gràcies a no tenir manual d'instruccions, cadascú té la llibertat de vire la vida a la seva manera..., o no.
    Una abraçada.

    ResponElimina