dilluns, 17 de gener del 2011

Les alegries...










Les alegries

surten a rebre

la pluja,

tenen set...

El capvespre

és una garlanda

de llumenetes,

sota un cel de carbó.

Escolto Morfina

dels Lax-N-Busto,

les cançons em

fan despertar a

un temps passat...

La finestra només

és un estrip

obert a la vida.

El paper blanc

sempre és la gavina

que em du a mar...


onatge

7 comentaris:

  1. Era una nit encisadora, en la que vas descriure les teves alegries.
    Lesimatges que dibuixes són poesia, dins del teu poema.

    ResponElimina
  2. La finestra només és un estrip obert a la vida...

    I una alenada de llibertat!!!
    Bonic poema
    Una abraçada

    ResponElimina
  3. Les cançons conegudes sempre arriben plenes de records.

    Bona nit, onatge

    ResponElimina
  4. Ai la pluja! un gran plaer rebre la pluja!
    Precioses paraules!
    Vaig a escoltar Lax'n'busto!
    :)

    ResponElimina
  5. Pilar, Carme, Montserrat i Filadora l'alegria és la vostra visita...

    Des del far bona nit.
    onatge

    ResponElimina
  6. Aquest mar tan nostre que ens inspira, que ens tranquil·litza, que ens escolta i a vegades fins i tot ens mareja els pensaments...
    M'agraden les cançons de Lax'n'busto, les finestres que et conviden a viure, les alegries, el mar i els papers en blanc on trobo els teus versos...
    M'agrada!

    ResponElimina
  7. Guspira, és veritat, què faríem sense la nostra mar..., ens acompanya, és el gran viatge, és el bressol pel meu vaixell de paper...

    Des del far bona nit.
    onatge

    ResponElimina