Em miro el destí,
com una porta
que no puc obrir.
No em fa por
mirar endavant,
però respiro cendra,
si dic: ahir.
La vida no és
una capsa de sorpreses,
la vida és un pom
de veritats mal apreses.
Com diu el poeta,
“Llegim malament
el món, i després
diem que ens enganya”.
La vida és una
flama de realitats,
malgrat que de vegades
ens entestem en viure
unes il·lusions
d’un futur o d’un
passat...
onatge
"Un pom de veritats mal apreses" realment aquest vers toca endins. És així mateix!
ResponEliminaUna abraçada, onatge
Millor no obrir-la, la porta del futur. El futur es farà igualment l'Ara. Deixa't portar per l'onada, ningú t'ha explicar com.
ResponEliminaUna abraçada.
Carme ja saps qeu escric tal com raja...
ResponEliminamaijo estic amb tu, el futur és ARA...
Des del far una abraçada tapat fins al nas.
onatge