Amb llàgrimes de foc...

Amb llàgrimes de foc

vas cremar el poema.

Sortia el foc de dintre teu.

Volies agafar el poema

amb les teves mans

i només abraçares cendra...

De vegades t’ofegues

en el mar del teu viatge.

El teu fred interior

glaça les roses.

La flor de la teva carícia

no duu pol·len...

La soledat ha anat

segant el teu interior,

no et quedarà cap espiga

per fer-ne pa de vida.

Que cap dol no vesteixi

de negre la teva pell blanca...

Camina descalça ran de mar

sentiràs el nord de tants viatges,

i la força del mar que

t’acompanyarà anar endavant.

onatge

Tinc brodats al cor...

Tinc brodats al cor amb fil de dolor

i ganxet de soledat,

brodats que són la font de l’amor.

Sentiments vestits

i sentiments a cor obert.

Sóc feliç pel que no tinc,

i les il·lusions per l’enyor de demà.

Carrer d’anar a peu amb adreça de país.

Sempre fem que l’amor no sigui mai un

ocell lliure, ni dins ni fora de la gàbia.

Destil·lo llàgrimes fins

que en fan un vi de felicitat.

Fins quan el meu amor

serà amo de desig i de dolor?

Estampes de quan tot

era verge i jo innocent.

Flors que han perdut

el pol·len sense fecundar nou color.

Tinc fred i només

el poema em vesteix i m’abriga.

Els que m’estimen i l’amor sempre fereix.

El temps viscut i l’evaporat,

i el temps que es marceix.

Cor i sang donen vida a l’amor, i de vegades

viu i mor en temps d’espera.

Ens mirem als ulls i escrivim el poema al cor.

I dibuixem desig entre

cos i cos amb ombres i tot.

Tornarem a interpretar

la tragicomèdia humana,

la butaca serà diferent,

els espectadors també,

però els actors seran

els mateixos; dona i home.

Els meus dits ja són antics

i la meva carícia una antigalla de brocanters.

Tinc un gerro curull d’espines

que no han florit en alegries.

Em sento ric d’amor

i més ric encara en estimar.

Estic enamorat, enamorat

dels dies que visc i que em sento viu.

Moriré perquè estic viu,

em serà igual que m’entengueu o no.

El que importa és el que

ara veuen els meus ulls,

el què acaricien les meves mans

i el què sento al c o r.

onatge