Qui no vulgui pols...

La pintura és de l’artista Maria Josep Ginovart.

Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era. Si no vols sal a la boca, no vagis en mar. De vegades juguem amb foc, sense veure el perill. Si no et vols conèixer de veritat, no escoltis el silenci. Treu-te tota la roba social, i sigues tu.

Camina per la muntanya, escolta la conversa sàvia dels ocells, el vent que abriga i desabriga, el cruixir del terra al caminar, mira la sargantana que pren el sol. Agafa un grapat de fulles entre la teva mà.

No et facis preguntes que no tenen resposta.

Si el vent ve de cara, enlaira el teu estel, dóna corda llarga al teu pensament. Posa un bri de farigola entre els teus llavis, purificarà la teva humitat més tendre, més teva.

Del rellotge no miris el pèndol, et distanciaria, viu el teu temps.

Si camines per la sorra, sempre et quedarà sorra a les sabates.

Guarda sempre un núvol, et protegirà del sol, podràs volar, i tindràs pluja.

De la rosa, deixa’t estimar per les seves fulles, i estima les seves espines.

No intentis resseguir petjades que et facin anar enrere.

Posa’t un davantal per protegir-te de les taques de la vida.

Guarda sempre un càntir d’aigua.

Omple una gerra de paraules ben escrites, paraules de cor, sempre les trobaràs.

No tallis flors per posar-les en un gerro, quan talles les flors, talles la vida.

Si vas caminant i trobes un pont, no et quedis mai al mig, camina i segueix endavant.

La llimona és aspre, però cura, de vegades per guarir-nos, primer hem de patir...

Al banc del repòs, reposa.

No vulguis fer entrar el clau per la cabota.

Que no et facin combregar amb rodes de molí.

No posis missatges i desitjos dins d’una ampolla, segurament no es mullaran mai, però tampoc arribaran al cor de ningú.

Sembra somriures amb vida, i et floriran en vida.

onatge