Deixant-me despertar per un quadre d’en
Pere Salinas, m’ha sortit aquest crit...
Els
blaus han
traspassat
el port,
han
fet el seu mar,
el
seu cel, tot esdevé
amb
el seu cos i textura,
una
cala per reposar
color
i llum, la
geometria
amb alfabet
persona,
silenci i crit
del
pintor amb els blaus,
un
poema a la
miopia
del món,
més
enllà de la
superficialitat
hi ha
la
vida al bateig
profund...,
els batecs
a
la sang blava...
onatge
