diumenge, 26 de febrer del 2012

El crit del silenci...












El crit del silenci
va cridant dins de mi.
Ara tot té llum de nostàlgia.
Damunt de la taula
diaris sense notícies...
Ara estic a la frontera dels sentiments.
El sostre del pis és altíssim,
la tristesa s’enlaira fins
un sostre que sembla no tenir fi.
Encara tinc l’abraçada recent
de la Carla, però el tren
ja ha arribat a terme.
Estic assegut en un banc
gris i fred i anònim.
Només veig una gentada
amunt i avall, avall i amunt.
Escolto una veu d’aquelles que
ressona a l’aire i no entenc res...
onatge


4 comentaris:

  1. Quan el silenci et crida, és que vol atraure la teva atenció, escolta'l...tard o d'hora l'entendràs.
    Petons de diumenge, cap el far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola M. Roser, el silenci i jo som molt amics. Sovint tenim llargues converses...

      Des del far amb barretina.
      onatge

      Elimina
  2. Una abraçada cap al far de les paraules.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jordi, una onada terra endins...

      Des del far amb barretina.
      onatge

      Elimina