dilluns, 5 de desembre del 2011

De dos silencis...






















L’obra és de la  Isabel Pons Tello

De dos silencis
respirem un sol crit,
a les arrels hi tenim
l’alfabet dels desigs,
en pouem fins que
esdevenim poema
de vida, resseguim
els llavis dom dos
deserts en busca
de cruïlla per
trobar l’aigua que
calmi la set,carícies orfes,
sentiments a cor obert,
dona i home
a l’enclusa de la vida,
foc a la hipocresia,
paraules al mur
de la vergonya,
després de pluges
i tempestes, sempre
queda una lletra,
que cap campana
t’atemoreixi ni
cap cel governi
la teva vida,
compartim fins
que puguem compartir...,
estimar no és agredir.
onatge

3 comentaris:

  1. Bona pintura per acompanyar el poema; bon poema per acompanyar la imatge.
    Bon dia, onatge.

    ResponElimina
  2. Dos silencis que s'uneixen, dues persones que s'estimen compartint aquest silenci, fins esdevenir poemes...
    Una abraçada cap el far, que resta en silenci.
    M. Roser

    ResponElimina