El violí gemega
respira i viu
la seva veu
em penetra.
Música i paraules,
fan l’eco
dintre meu.
Gemega la solitud.
El silenci m’abraça.
I tot és un
pentagrama de vida.
Imagino l’esperit
que desperta el violí,
i ell només badalla...
onatge
La riquesa del silenci no vull malbaratar-la amb les meves paraules ni tan sols que siguin l'aixada que llauri la teva consciència, només que el petit eco del silenci t'arribi a través d'elles. Que el fruit de la vida sigui compartir el viure...
Et llegeixo mentre escolto Yo-Yo MA Plays ENNIO MORRICONE (http://www.youtube.com/watch?v=XISBJ-MJ0HI&feature=player_embedded), i els teus versos semblem escrits entallant el moment.
ResponEliminaUn petonet.
El violí com una dalla.
ResponEliminahola maijo de vegades hi ha maridatges naturals...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge
Hola Jordi, sempre tan agut...
ResponEliminaDes del far salut.
onatge