
Cada poema és un petit alè
de vida o mort, un somriure,
una llàgrima amb la rosada
de la tristesa, un badall
de solitud, els pètals d’un record,
l’eco del silenci, la carícia
que es va petrificar a la ment,
la brisa que guanyà a l’ofec...
onatge
La riquesa del silenci no vull malbaratar-la amb les meves paraules ni tan sols que siguin l'aixada que llauri la teva consciència, només que el petit eco del silenci t'arribi a través d'elles. Que el fruit de la vida sigui compartir el viure...
és també gosar entaforar-se dins el balandre adormit vora la platja per a poder així abastar el far on hi repica l'escuma de l'onatge que vull saludar.... pensa que jo no sé nedar!!
ResponEliminaEls poemes posen paraules als nostres sentiments...
ResponEliminaÉs música del cor....
ResponElimina