dimarts, 3 de maig del 2011

A la sorra...











A la sorra

silencis sense barca,

il·lusions a sol i serena,

penyores del temps

de l’enyorança,

somni que ja no

els cal el boca a boca...,

enyor de l’enyor,

solitud sense rems,

freds a la flama de viure.


A la sorra

naufragis, viatges

de l’adéu, camí

de camins, un cranc

que ja no va

ni endavant

ni endarrere...,

la lluna que reposa

d’òrbites, la mateixa

que fa créixer poemes

a les roques,

mirades que es

van fer estrelles de mar,

una rosa desfullada

pintada a la brusa

del vent...


A la sorra

tot hi és present...

onatge

dilluns, 2 de maig del 2011

De l'aire mut...

















L
es teves arracades

a les meves orelles.


De l’aire mut

un crit de plaer.


A la finestra

la sal del mar.


L’eco dels poemes

dansa per les parets...


L’insomni d’un vers

em té despert.

onatge

diumenge, 1 de maig del 2011

Mare...













Mare

1 f. [LC] [HIG] [DR] [RE] Dona o femella que ha engendrat un o més fills, especialment respecte a aquests. Tan jove i ja és mare. És mare de tres noies. Orfe de mare. Eva, la nostra primera mare.

1 Una mare és una dona que ha tingut un o més fills.

2 Nom o títol que es dóna sovint a les monges.

3 Cosa que és la causa i l'origen d'una altra. L'experiència és la mare de la ciència.

4 Una mare de lluç és una maire. És un peix molt diferent del lluç i no hi té res a veure.

5 Les mares del vi o del vinagre són les substàncies que es dipositen al fons i que fan possible la fermentació.

6 La mare política d'una persona és la seva sogra.

frase feta7 Es diu que un riu surt de mare quan es desborda.

8 Es diu que una persona surt de mare quan es posa tan nerviosa que no es pot controlar.

mare


[s. XIII; del ll. mater, -tris, íd.]

f 1 1 Dona o femella que ha tingut un fill o uns quants, especialment respecte a aquests.

MARE, així ho defineixen alguns diccionaris… Què sabran els diccionaris del què o qui és MARE.


Mare

de vida, d’il·lusió,

bressol d’amor o no…

Temps d’espera,

sentiments abans

del dolor, pensament

en l’eco de vida

quan comença el

crit dintre seu.


Mare,

només n’hi ha una.

Maternitat de

llàgrimes i somriures,

roses i espines,

el fruit d’estimar.


Mare,

la mà que acompanya,

la que acarona,

la del caliu

quan tot està abraçat

pel fred,

cordó umbilical

a la vida plena,

mirall amb llums i ombres

però mirall...


Mare,

la que sap què et passa

només mirant els teus ulls,

la lluna de les nits

quan ets petit/a,

l’estrella al cel

de la vida,

l’alè que ajuda a viure,

la que sempre trobarem

a faltar, i quan la seva

cadira quedi buida...,

no la podrem oblidar mai

com un tatuatge a l’ànima.


Mare,

en absència, la seva veu,

la metàfora de la

seva mirada,

tots els records

com fotografies

en blanc i negre...


Mare,

la que ja ens parlava

abans d’obrir

els ulls al món,

la que de vegades

plora en silenci

però sempre comparteix

el somriure.


Mare,

no té definició...

S’ha de viure,

s’ha de sentir,

penyora d’amor,

carícia neta i sencera.


Mare,

a la rosa dels vents

sempre hi ha la

teva brisa...


Com em va dir una vegada una àvia sàvia: tenir un fill és una malaltia que dura nou mesos, però la convalescència dura tota la viada...

onatge