diumenge, 3 de juliol del 2011

Potser és massa tard...











De la “llibretada...”


M
’agrada veure els teus ulls,

la teva mirada és el mapa de l’ànima.

Sento com plou.

Potser és molt tard,

però és l’únic temps que tinc.

La pluja va amarant

com un bon poema recitat.

És temps de nit amb cos de matinada.

Avui dormo amb els ulls oberts.

Sento les gotes de pluja

com si m’arribessin a la pell.

I tinc son, però el cor segueix despert.

Els records són com una cremallera

que m’obre el passat present.

Badall d’ulls clucs.

Avui la pluja no té pressa.

Llàstima que la pluja també fa créixer

la gelosia, l’enveja, l’odi,

i mentre tot això creix,

no podem sembrar res...

zz

onatge

6 comentaris:

  1. M'agrada molt aquest vers:

    "tinc son, però el cor segueix despert" algunes nits, aquí a l'ordinador és ben bé aquesta la sensació que tinc.

    ResponElimina
  2. L'enyorança, els records, són un 'passat que és present'.
    Sembrem flors que vesteixin el jardinet personal.

    Abraçada!

    ResponElimina
  3. No m'agrada aquesta pluja que fa créixer les coses lletges...Jo vull la que assaona l'ànima
    per poder-hi sembrar sentiments i que després doni molt de fruit...

    "La teva mirada és el mapa de l'ànima", potser ara que venen vacances, podem donar-hi un cop d'ull per fer un viatget al país de les emocions positives...

    Un petó, amarat de pluja, fins al far.
    M. Roser

    ResponElimina
  4. Carme es que darrere de l'ordinador hi ha persones, cors que bateguen, somnis que es desperten, estels i llunes...

    Des del far ben despert.
    onatge

    ResponElimina
  5. Audrey potser és que sense records no seríem res...

    Des del far una abraçada pel record.
    onatge

    ResponElimina
  6. M. Roser les emocions, la pluja, el sol, el mar la lluna, tot és vida.

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina