dimecres, 6 de juliol del 2011

L'eco de les absències...










No prego ni

al vent ni

al silenci.

Però els escolto

a tots dos.

La pregària

deixa penyora,

i jo tinc

penyores de

tothora.

Més de tres persones

quina multitud!

Assegut amb el mar

m’agrada escoltar

les gavines,

el petit onatge,

el gemec de

la barca,

el cant de

la solitud,

l’eco de les

absències...

onatge

12 comentaris:

  1. L'eco de les absències barrejat amb el crit de les gavines, quina melangia, no?

    ResponElimina
  2. Asseguda vora el mar..., et deixes hipnotizar pel so de les onades, presències i absències que van i venen, com les onades...

    Abraçada!

    ResponElimina
  3. M'agrada molt. Em sembla que te'l manllevaré. Gràcies.

    ResponElimina
  4. L'eco multiplica el so i l'espargeix per tot arreu.

    ResponElimina
  5. A mi m'agraden especialment els primers versos. No prego ni al vent ni al silenci.

    ResponElimina
  6. Em sembla que algú ja te l'ha manllevat...
    Escoltes el vent i el silenci, que et porten remors llunyanes en l'espai, però properes en el sentiment...
    Seus prop del mar i escoltes els seus sons i des de l'horitzó t'arriba el ressò de les absències...
    Un petó fins el far i l'eco me l'ha tornat,
    M. Roser

    ResponElimina
  7. Carme és una estampa que m'encanta...

    Des del far a bosc endins.
    onatge

    ResponElimina
  8. Audrey el diàleg del mar és insuperable...

    Des del far fisn a tu.
    onatge

    ResponElimina
  9. Jordi sé que està en bones mans, tracta'l bé...

    Des del far salut.
    onatge

    ResponElimina
  10. Pilar m'ha arribat el teu eco...

    Des del far a la vinya.
    onatge

    ResponElimina
  11. novesflros m'agrada que t'agradin...

    Des del far sense pregar.
    onatge

    ResponElimina
  12. M. Roser potser és que escolto massa (la natura).

    Des del far seguint la besada.
    onatge

    ResponElimina