dimarts, 26 d’octubre del 2010

Rutinàriament...


La gent

va dient

o repetint

paraules

sense sentiment

sense accent.


Rutinàriament

tot esdevé

rutina.


Es troben

pel carrer:

com estàs?

No tan bé

com tu...


Buida la pregunta

més buida

la resposta.


Quan he anat

a un enterrament

té raó la Tamaro*

quan diu que

el capellà sembla

una venedor de cotxes,

només canta

les excel·lències

del difunt/a,

i del confort

que trobarà

al cel...


De vegades

parla més el silenci

que no la gent

que xerra i xerra

com una cotorra...

* Susana Tamaro escriptora italiana.


onatge


14 comentaris:

  1. Les rutines es mengen la vida... però sense rutines no sabem viure.

    Una abraçada gens rutinària

    ResponElimina
  2. Hola Onatge,
    No hem de ser cruels, de vegades és difícil trobar la paraula justa i entallar-la a l'emoció del moment. Però és cert que hi ha gent necessitada de les frases fetes, perquè de la seva boca no floreix mai el sentiment. Són aquests, normalment, els qui no saben viure en silenci.

    ResponElimina
  3. A mi m'agrada la rutina...Deu ser perquè he tingut la mala sort de conèixer el que no ho és.
    Les frases fetes em fan somriure. Deu ser perquè he comprovat que és l'únic que ens queda quan ens abandonen les capacitats que creiem que no ens abandonaran mai.

    ResponElimina
  4. Sobre un dels fragments del poema..., dissabte a la nit va actuar al Casal el nostre "paisano" Toni Albà, amb l'obra Brots (no sé si l'has vista). Només començar ja representa que tres homes donen el dol a la família d'un difunt, i bé, et mors de riure. M'hi ha fet pensar el teu comentari sobre els enterraments...
    Però sí, de vegades és millor una bona abraçada en silenci que emprar una frase feta.

    ResponElimina
  5. M'encanta la Tamaro, m'ha fet reflexionar moltes vegades!

    ResponElimina
  6. Onatge, m’agrada’t l’esment que has fet de la Susanna Tamaro. Tinc el seu llibre “Donde el corazón te lleve “ des de fa anys. Em va agradar.
    Respecte a la rutina, penso que també aporta la seva part positiva doncs, de vegades, a la gent ens agrada que certes coses o certs moments de la nostra vida quotidiana continuïn amb el mateix tarannà, aportant-nos la seguretat de que tot està com ha de ser.
    Des de Sinera, amb rutina variada.

    ResponElimina
  7. Hola Carme, tens raó, de vegades ja naixem per rutina...

    Des del far una abraçada diferent.
    onatge

    ResponElimina
  8. Hola maijo, segurament que és com tu dius, però es que arriba un moment que les frases fetes i dites rutinàriament...

    Des del far una abraçada diferent.
    onatge

    ResponElimina
  9. Hola Pilar, mira tots som com som i no hi ha res a dir... El dia que vaig escriure el poema debia sortir de la rutina...

    Des del far una abraçada...
    onatge

    ResponElimina
  10. Hola Galionar. No, no he vist Brots del Toni Albà. En molts casos els enterrament són un teatre rutinari... Com tants altres moments a la vida.

    Des del far una abraçada diferent.
    onatge

    ResponElimina
  11. Hola Cèlia, a mi també m'encanta he llegir varis títols d'ella, i són una passada. M'agrada molt com escriu.

    Des del far una abraçada sense instruccions rutinàries...
    onatge

    ResponElimina
  12. Hola Maria Consol, el llibre qeu tu comentes em va agradar molt, també el que el segueix, i també vaig trobar magnífic Anima Mundi.
    No estic segur si rutina i tarannà, són la mateixa cosa...

    Des del far una abraçada diferent...
    onatge

    ResponElimina
  13. No es facil fugir de la rutina marcada pel cicle del sol i la lluna... sobretot aquesta ùltima...
    La rutina que podem canviar nosaltres ... s'esdevé per molts la cortina imaginaria que creuen protegeix de les pors que els transiten dintre seu !!

    ResponElimina
  14. Hola Elvira, res és fàcil, però de vegades encara ho compliquem més, o bé deixem que es floreixi per avorriment i rutina... Gràcies.

    Des del far una abraçada sense rutina.
    onatge

    ResponElimina