Guardo tres onades
de mar a la butxaca,
una posta de sol,
un quart creixent
i una lluna plena,
la meva butxaca
és molt discreta.
En canvi el meu cor és ardent,
trontolla i s’emociona
amb una petita tendresa,
i somia amb grandesa,
grandesa d’amor, sense
cap promesa,
viure cada dia.
Guardo les roses d’abril,
les espines i el dolor,
i el record d’un
començament en flor,
la nit d’un cap d’any
i les campanades d’un temps nou,
una mirada d’amor
i un començar d’any nou...
onatge
Mentre que ho guardes, és ben teu... Un cor tendre que trontolla i s'emociona, crec que és una de les millors coses que les persones podem tenir.
ResponEliminaUna abraçada, onatge
Eiii !! que maco !!!
ResponEliminaSalutacions
La teua butxaca és un tresor!!!
ResponEliminaUna butxaca màgica i plena de sentiments!
ResponEliminaEts un home ric i generós. Gràcies.
ResponEliminaTens una butxaca plena de sal i de lluna, de melangia i enyor. Una barreja molt endinsada al cor o a aquesta butxaca tan discreta...
ResponEliminaDes de Sinera, amb discreció.
Tens tot un mon amagat dins d' aquesta butxaca i una capacitat immensa per compartir amb nosaltres tot el que es remou per dins teu cada vegada que la obres.
ResponEliminaGracies per fer-ho
Hola Carme, no m'agradaria perdre la capacitat de ser sensible a la vida, a la posta de sol, a la lluna i a tantes altres coses... Gràcies.
ResponEliminaDes del far amb bona lluna.
onatge
Hola Anna, celebro que t'agradi. Gràcies.
ResponEliminaDes del far amb bona mar.
onatge
Hola noves flors a la meva butxaca només hi tinc tot el que no es pot comprar amb diners... Gràcies
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge
Hola Cèlia, al capdavall només som sentiments. Gràcies.
ResponEliminaDes del far amb bon sentiment.
onatge
Hola maijo, modestament em sembla que sóc ric en tendresa i sensibilitat, que de fet ja m'agrada que no es pugui comptabilitzar en cap compte corrent, només al cor. Gràcies.
ResponEliminaDes del far amb bona mar.
onatge
Hola Maria Consol, donat que no fumo, a les butxaques només hi porto somnis, il·lusions, somriures, alguna llàgrima, i bon humor... Gràcies.
ResponEliminaDes del far amb mar en calma.
onatge
Hola Martona, sí, al final la butxaca acaba formant part de mi, hi cap una mica de tot, i compartir el blog, acaba sent com fer-ho en una gran família. Gràcies.
ResponEliminaDes del far amb bon onatge.
onatge
Guardes cosetes ben boniques!, afortunat per haver-les viscut, per apreciar-les..., les espines també formen part del jardinet de la vida.
ResponEliminaSalutacions,
Aquest m'ha enamorat! quantes coses precioses que duus a les butxaques! t'he de demanar prestat aquest abric o tal vegada miraré al meu a veure què hi trobo.
ResponEliminaAbraçades lluminoses!
Hola Audrey, tothom guarda alguna cosa bonica a la butxaca... Gràcies.
ResponEliminaDes del far un bon sol.
onatge
Hola Mònica, ja saps que el meu abric és teu, però estic segur qeu a la teva butxaca hi ha guardat tot un món... Gràcies.
ResponEliminaDes del far un bon sol.
onatge
M'agrada l'imatge d'unes butxaques plenes de petits grans tresorts :)....les meves arrastren per terra de tant plenes com son :)
ResponEliminaNingú sap com apareix un forat a la butxaca !!
ResponEliminaPer aquests forats hi perdem els mals moments !!
Els bons i esplèndits no estan fets per quebre-hi !!! Com aquest poema.
Hola aigua, de vegades cal alliberar les butxaques, perquè i duem coses i sentiments que ja no ens serveixen, i ens queden fora altres que ens acompanyarien molt bé...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge
Hola Elvira, una bona definició la teva. Gràcies.
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge