dimarts, 19 d’octubre del 2010

Guardo tres onades de mar a la butxaca...







Guardo tres onades

de mar a la butxaca,

una posta de sol,

un quart creixent

i una lluna plena,

la meva butxaca

és molt discreta.


En canvi el meu cor és ardent,

trontolla i s’emociona

amb una petita tendresa,

i somia amb grandesa,

grandesa d’amor, sense

cap promesa,

viure cada dia.


Guardo les roses d’abril,

les espines i el dolor,

i el record d’un

començament en flor,

la nit d’un cap d’any

i les campanades d’un temps nou,

una mirada d’amor

i un començar d’any nou...


onatge



22 comentaris:

  1. Mentre que ho guardes, és ben teu... Un cor tendre que trontolla i s'emociona, crec que és una de les millors coses que les persones podem tenir.

    Una abraçada, onatge

    ResponElimina
  2. Una butxaca màgica i plena de sentiments!

    ResponElimina
  3. Tens una butxaca plena de sal i de lluna, de melangia i enyor. Una barreja molt endinsada al cor o a aquesta butxaca tan discreta...

    Des de Sinera, amb discreció.

    ResponElimina
  4. Tens tot un mon amagat dins d' aquesta butxaca i una capacitat immensa per compartir amb nosaltres tot el que es remou per dins teu cada vegada que la obres.

    Gracies per fer-ho

    ResponElimina
  5. Hola Carme, no m'agradaria perdre la capacitat de ser sensible a la vida, a la posta de sol, a la lluna i a tantes altres coses... Gràcies.

    Des del far amb bona lluna.
    onatge

    ResponElimina
  6. Hola Anna, celebro que t'agradi. Gràcies.

    Des del far amb bona mar.
    onatge

    ResponElimina
  7. Hola noves flors a la meva butxaca només hi tinc tot el que no es pot comprar amb diners... Gràcies

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  8. Hola Cèlia, al capdavall només som sentiments. Gràcies.

    Des del far amb bon sentiment.
    onatge

    ResponElimina
  9. Hola maijo, modestament em sembla que sóc ric en tendresa i sensibilitat, que de fet ja m'agrada que no es pugui comptabilitzar en cap compte corrent, només al cor. Gràcies.

    Des del far amb bona mar.
    onatge

    ResponElimina
  10. Hola Maria Consol, donat que no fumo, a les butxaques només hi porto somnis, il·lusions, somriures, alguna llàgrima, i bon humor... Gràcies.

    Des del far amb mar en calma.
    onatge

    ResponElimina
  11. Hola Martona, sí, al final la butxaca acaba formant part de mi, hi cap una mica de tot, i compartir el blog, acaba sent com fer-ho en una gran família. Gràcies.

    Des del far amb bon onatge.
    onatge

    ResponElimina
  12. Guardes cosetes ben boniques!, afortunat per haver-les viscut, per apreciar-les..., les espines també formen part del jardinet de la vida.
    Salutacions,

    ResponElimina
  13. Aquest m'ha enamorat! quantes coses precioses que duus a les butxaques! t'he de demanar prestat aquest abric o tal vegada miraré al meu a veure què hi trobo.

    Abraçades lluminoses!

    ResponElimina
  14. Hola Audrey, tothom guarda alguna cosa bonica a la butxaca... Gràcies.

    Des del far un bon sol.
    onatge

    ResponElimina
  15. Hola Mònica, ja saps que el meu abric és teu, però estic segur qeu a la teva butxaca hi ha guardat tot un món... Gràcies.

    Des del far un bon sol.
    onatge

    ResponElimina
  16. M'agrada l'imatge d'unes butxaques plenes de petits grans tresorts :)....les meves arrastren per terra de tant plenes com son :)

    ResponElimina
  17. Ningú sap com apareix un forat a la butxaca !!
    Per aquests forats hi perdem els mals moments !!
    Els bons i esplèndits no estan fets per quebre-hi !!! Com aquest poema.

    ResponElimina
  18. Hola aigua, de vegades cal alliberar les butxaques, perquè i duem coses i sentiments que ja no ens serveixen, i ens queden fora altres que ens acompanyarien molt bé...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  19. Hola Elvira, una bona definició la teva. Gràcies.

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina