S’esquerda
la nit
i m’endinso
records endins.
A la terra
del passat
ja no hi ha
fruits madurs.
Però hi tinc
les arrels.
S’esquerda
la nit i
entro en el
gran buit.
Per entre
pluges i primaveres
hiverns i tardors.
Home,
persona de
carn i ossos.
Descalç a la
meva terra.
Al·lèrgic a
la humanitat.
Respiro de
la lluna
i el mar.
Tinc ferides
d’amor i
de desamor...
Tinc peus
en camins
equivocats
i dreceres que
no hi guanyes
res que et facin
arribar més aviat.
S’esquerda
la nit i és
com si m’esquerdés jo.
Silenci i soledat
l’àpat que ajuda
a respirar.
Em despullo
de tot per
respirar vida
i sentir que
sóc vida
de vida.
De vegades
l’esperança
només és
l’abraçada
de la recança.
Miro endavant
i em sento feliç
d’haver nascut
en aquest món,
però no
del món
que hem fet...
S’esquerda
la nit
i sempre queda
una cicatriu
entre tall i tall.
Estimo a la
meva manera
i estimo en el
meu món
i comparteixo
tot el que
l’amor
em deixa
compartir...
onatge
Una declaració d'amor i vida, de disgust i felicitat en tota regla... preciós!
ResponEliminaS'esquerda la nit i el cor però compartir amor engrandeix l'ànima.
ResponEliminaBona nit Onatge, com sempre ...preciosos versos :)
:) Molt bona nit onatge... espero que no t'esquerdis!
ResponEliminaM'ha fet gràcia la frase "estimo a la meva manera" perquè és una frase que he sentit molts cops. La gent la diu sovint i no hi ha cosa més certa... ningú pot estimar a la manera d'un altre i totes les maneres són ben particulars i intransferibles.
Es igual que s' esquerdi la nit, hi han moltes mes nits,però no t' esquerdis tu, hi han molt camins i dreceres que ens porta'n al passat, però davant l' immensitat de l' horitzó sempre hi ha un camí per triar que sempre ens porta algun lloc.
ResponEliminaI no, no et conformis a estimar a la teva manera, estima i deixat estimar de totes las maneres perquè es l' única forma de sentir-se ple.
Bon dia sense esquerdes
Imagino les teves esquerdes plenes d'amor, deixant testimoni del temps, d'allò viscut,com les arrugues a la cara sempre belles. T'imagino amb la mirada oberta a la vida i amb ganes de compartir qui ets!
ResponEliminaBonica poesia. Gràcies!
Una abraçada molt gran
Hola ze, potser són els ingredients de la vida... Gràcies.
ResponEliminaDes del far sense esquerda.
onatge
Hola Noa, sinó compartíssim amor, tan se valdria viure... Gràcies.
ResponEliminaDes del far amb bon sol.
onatge
Hola Carme, estimar no té sinònim, però tothom ho fa a la seva manera, amb la seva sensibilitat... Gràcies.
ResponEliminaDes del far una abraçada amb barretina.
onatge
Hola Martona, et faré cas, estimaré de totes les maneres, que no sé quantes n'hi ha... Gràcies.
ResponEliminaDes del far una abraçada amb barretina.
onatge
Hola Mònica, quasi bé has fet un retrat robot de mi: tinc esquerdes d'maor, tinc arrugues, tinc cabells blancs, i sí, si n o comprtim no som res... Gràcies.
ResponEliminaDes del far una abraçada amb barretina.
onatge