T’escamparé els núvols
perquè puguis veure les estrelles
i la lluna t’il·lumini el cos.
T’abraçaré per calmar el fred
si és que tens fred.
Et donaré l’alè
per enlairar el teu estel.
Cantarem a dos sota
del mateix cel.
La felicitat és i dura
el que un vol de papallona,
i perdem el temps
en cercar carrers
que no duen enlloc.
Bufaré la boira
perquè hi puguis veure clar.
Si vivim abans de demà
potser deixarem néixer
l’amor que tenim a dins.
L’amor no es fa...,
l’amor va amb nosaltres,
nosaltres som l’amor
i el compartim o no...
onatge
Hem de pensar que nosaltres som amor, i que el volem compartir, si no, què? Fórem miserables...i no ho volem ser! Un petó!
ResponEliminaja, a vegades sembla que l'amor sigui alguna cosa extraterrestre que ens toca o no i no és cert, tens raó, la construim.
ResponEliminaM'ha agradat això de "La felicitat és i dura
ResponEliminael que un vol de papallona"...esperem que aquesta papallona menege les ales sovint :)
Cert l' amor som nosaltres, viu dins d' un mateix, i es reconeix en aquells ulls que miro per a protegir-me del fred hivern a la meitat de la primavera, o a les nits que unes mans aprisionant els meus somnis, o potser quan apuntava amb les meves fletxes de passió al llombrígol per a donar just en el mig dels sentits...
ResponEliminaL' amor som dos y de dos en fem un.
Una abraçada
Hoal zel, S.N., xica i Martona, gràcies per ser-hi i acompanyar-me amb aquest poema que mira de vegades la lluna apreta i surt el qeu surt.
ResponEliminaDes del far una abraçada de felicitat.
onatge
Magnific !!! ... es la resposta rebuda quan ahir vaig regalar el teu poema (anomenant l'autor..es clar. Jo soc incapaç d'escriure quelcom així) El regal era per una parella amb les emocions extraviades temporalment.... o definitivament, qui sap !!! T'ho transmeto...doncs l'agraïment es per tu.
ResponElimina