divendres, 15 d’octubre del 2010

Potser és amor...


Quan amb

els dos camins

ens abracem

a la cruïlla

de viure,

potser serà amor.


Quan plorem

llàgrimes

damunt les roses

amb espines

potser és amor.


Quan de dues

soledats no

engendrem la

carícia de la

companyia,

potser és amor.


Quan la mateixa

rosada ens

sembra el pit

i gemeguem

amb crit feliç,

potser és amor.

I quan ens

cremem sense foc

i la cendra

tapa el petó

i dels llavis

només ressona

un no,

potser és amor.


I quan ens

mirem de reüll

i ofeguem l’alè

també de reüll,

i tot és el

vull i no vull,

potser és amor.


Quan posem

aigua al vi,

atiem el foc

amb llenya verda,

i fem callar al sol

desterrem lluna

i estrelles,

potser és amor.


Quan m’aixeco

de la taula

perquè falta

una forquilla,

quan rondino

perquè no s’ha

engegat l’extractor

dels fums,

potser també

és amor.


Quan arrugo

el front

i poso els

llavis a l’atur...

Quan la carícia

fa vaga,

potser també

és amor.


onatge

Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

22 comentaris:

  1. Calpurni15 d’octubre del 2010, a les 22:10

    Sí, Onatge, tot és amor.
    Salut i poesia.

    ResponElimina
  2. Abel15 d’octubre del 2010, a les 23:01

    Quin poema tan maco, m'agrada!

    Salut i llengua

    ResponElimina
  3. Pilar15 d’octubre del 2010, a les 23:02

    D'amors n'hi ha tants com maneres de sentir-los, de dir-los, d'experimentar-los, de callar-los, de cridar-los, de vivir-los...

    ResponElimina
  4. onatge15 d’octubre del 2010, a les 23:18

    Hola Calpurni, una confirmació de pes la teva.

    Des del far nit bona.
    onatge

    ResponElimina
  5. onatge15 d’octubre del 2010, a les 23:20

    Hola Abel gràcies, sort que no assenyales les faltes d'ortografia...

    Des del far nit bona.
    onatge

    ResponElimina
  6. onatge15 d’octubre del 2010, a les 23:21

    Hola Pilar, em pensava que em renyaves... Sí, hi ha tants amors com persones i maneres d'entendre'l viure'l i compartir-lo...

    Des del far nit bona.
    onatge

    ResponElimina
  7. Carme Rosanas16 d’octubre del 2010, a les 0:30

    O un mateix amor té tants moments diferents... també, oi?

    ResponElimina
  8. Anna16 d’octubre del 2010, a les 2:43

    Tot el que és important en aquesta vida és amor. I que mai deixem d'estimar. Estimar és vida. Petons Onatge!

    ResponElimina
  9. Galionar16 d’octubre del 2010, a les 8:55

    De vegades hi ha més amor en les renúncies que en l'entrega total. Bon poema, onatge.
    Quin fred que fa aquest matí! Brrr!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  10. Audrey16 d’octubre del 2010, a les 12:39

    L'amor és ple de colors, textures, aromes..., divers com les persones, però sempre sentit.

    Salutacions,

    ResponElimina
  11. onatge16 d’octubre del 2010, a les 15:31

    Hola Carme, permaneix l'amor canvia el sol i la lluna...

    Des del farbon temps.
    onatge

    ResponElimina
  12. onatge16 d’octubre del 2010, a les 15:32

    Hola Anna, és veritat sense amor no hi ha res, ni solitud..., només el grant buit dels estúpids...

    Des del far bon temps.
    onatge

    ResponElimina
  13. onatge16 d’octubre del 2010, a les 15:33

    Hola Galionar, sí, fred i humitat al far... És veritat el que dius, però renunciar per amor, és un amor potser massa gran...

    Des del far bon temps.
    onatge

    ResponElimina
  14. marta16 d’octubre del 2010, a les 15:34

    Sincerament Onatge personalment es d' un dels millors poemes que he llegit teus, al menys un dels que mes m' ha arribat, potser perquè malgrat passats, tots esperem aixo de l 'amor.

    Tot allò que va més enllà de l'absurd que ens envolta, que no entén de simples enamoraments ,que trenca pors, que travessa solituds, que no s'oculta ni s'amaga.

    Aquest amor que de vegades som incapaços de veure després dels vels que ens posem nosaltres mateixos amb els nostres dubtes,incomprensions,covardies, desitjos i desconfiances.

    Aquest sentiment tan immens que sense tenir-lo ara almenys es té la fortuna de saber que s'ha tingut.

    Salutacions

    ResponElimina
  15. onatge16 d’octubre del 2010, a les 15:34

    Hola Audrey, sí, l'amor és tan i tantes coses que no es pot definir, És...

    Des del far bon temps.
    onatge

    ResponElimina
  16. onatge16 d’octubre del 2010, a les 15:39

    Hola Martona, gràcies, timidament celebro que t'hagi agrada tel poema. No és fàcil escriure sobre l'amor, fins i tot diria -i dic- que és impossible, s'ha de viure, somriure, plorar, compartir, deixar que ens desvesteixi, compartir fred amb ell, i sota el sol d'estimar, tot és possible...

    Des del far bon temps.
    onatge

    ResponElimina
  17. joanfer16 d’octubre del 2010, a les 18:39

    Coincideixo plenament amb en Calpurni... tot és amor! Un altre gran poema, onatge. Salut i una abraçada! ;)

    ResponElimina
  18. La Senyoreta Reykjavík17 d’octubre del 2010, a les 10:39

    Si ho fem des de l'amor, tot esdevé amor :)

    Molt bó, Onatge!

    B7s!

    ResponElimina
  19. Mireia17 d’octubre del 2010, a les 12:39

    I jo que (encara) no he sabt explicar (ni explicar-me a mi mateixa) amb claredat QUÈ ÉS L'AMOR...!

    ResponElimina
  20. onatge17 d’octubre del 2010, a les 14:58

    Hola Joan, potser només l'amor és la veritable filosofia...

    Des del far amb bona mar.
    onatge

    ResponElimina
  21. onatge17 d’octubre del 2010, a les 14:59

    Hola Xica, tens raó, de vegades el que costa és trobar l'amor per poder fer-ho des de l'a...

    Des del far amb bona mar.
    onatge

    ResponElimina
  22. onatge17 d’octubre del 2010, a les 15:00

    Hola Mireia, fixa't que no jo dic que és l'amor... Jo dic "potser és amor...". De vegades l'amor ens fa somiar... i d'altres ens bufeteja perquè despertem...

    Des del far amb bona mar.
    onatge

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)