dilluns, 25 d’octubre del 2010

Un...


Un que va deixar

de ser senzill

va suspendre

en viure...

Es pensava

que tot era

un compte corrent

amb la usura

d’una entitat

bancària.

Vivia

clandestinament

i va morir

clandestinament

però de cos


present...


onatge

8 comentaris:

  1. És trist morir i quedar de cos present...Pitjor que morir simplement.

    M'agrada.
    Salutacions.

    ResponElimina
  2. Hola Olguen suposo que ja s'entèn la ironia del poema, no recordo amb qui em vaig inspirar...

    Des del far, bona nit.
    onatge

    ResponElimina
  3. Hola rits, encara que sembli mentida n'hi ha de gent estúpida, com el difunt de cos present...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  4. només és maca la mort davant del justos; per això la mort pot ser espantosa.
    Gracies onatge per compartir.
    Una abraçada des de l'Empordà

    ResponElimina
  5. Hola Anna, gràcies per ser-hi...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  6. Amplio anterior comentari !!
    Tothom es dirigeix cap allà on te els seus pensaments dominants... i (depent dels que es tinguin) mentrestant no gaudeix del paisatge que ens dona la vida !!
    Curt i clar el teu poema !!!

    ResponElimina
  7. Hola Elvira, gràcies per ser-hi...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina