Un que va deixar
de ser senzill
va suspendre
en viure...
Es pensava
que tot era
un compte corrent
amb la usura
d’una entitat
bancària.
Vivia
clandestinament
i va morir
clandestinament
però de cos
present...
onatge
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
És trist morir i quedar de cos present...Pitjor que morir simplement.
ResponEliminaM'agrada.
Salutacions.
contundent sentència!
ResponEliminaHola Olguen suposo que ja s'entèn la ironia del poema, no recordo amb qui em vaig inspirar...
ResponEliminaDes del far, bona nit.
onatge
Hola rits, encara que sembli mentida n'hi ha de gent estúpida, com el difunt de cos present...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge
només és maca la mort davant del justos; per això la mort pot ser espantosa.
ResponEliminaGracies onatge per compartir.
Una abraçada des de l'Empordà
Hola Anna, gràcies per ser-hi...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge
Amplio anterior comentari !!
ResponEliminaTothom es dirigeix cap allà on te els seus pensaments dominants... i (depent dels que es tinguin) mentrestant no gaudeix del paisatge que ens dona la vida !!
Curt i clar el teu poema !!!
Hola Elvira, gràcies per ser-hi...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge