La gent
va dient
o repetint
paraules
sense sentiment
sense accent.
Rutinàriament
tot esdevé
rutina.
Es troben
pel carrer:
com estàs?
No tan bé
com tu...
Buida la pregunta
més buida
la resposta.
Quan he anat
a un enterrament
té raó la Tamaro*
quan diu que
el capellà sembla
una venedor de cotxes,
només canta
les excel·lències
del difunt/a,
i del confort
que trobarà
al cel...
De vegades
parla més el silenci
que no la gent
que xerra i xerra
com una cotorra...
* Susana Tamaro escriptora italiana.
onatge
Les rutines es mengen la vida... però sense rutines no sabem viure.
ResponEliminaUna abraçada gens rutinària
Hola Onatge,
ResponEliminaNo hem de ser cruels, de vegades és difícil trobar la paraula justa i entallar-la a l'emoció del moment. Però és cert que hi ha gent necessitada de les frases fetes, perquè de la seva boca no floreix mai el sentiment. Són aquests, normalment, els qui no saben viure en silenci.
A mi m'agrada la rutina...Deu ser perquè he tingut la mala sort de conèixer el que no ho és.
ResponEliminaLes frases fetes em fan somriure. Deu ser perquè he comprovat que és l'únic que ens queda quan ens abandonen les capacitats que creiem que no ens abandonaran mai.
Sobre un dels fragments del poema..., dissabte a la nit va actuar al Casal el nostre "paisano" Toni Albà, amb l'obra Brots (no sé si l'has vista). Només començar ja representa que tres homes donen el dol a la família d'un difunt, i bé, et mors de riure. M'hi ha fet pensar el teu comentari sobre els enterraments...
ResponEliminaPerò sí, de vegades és millor una bona abraçada en silenci que emprar una frase feta.
M'encanta la Tamaro, m'ha fet reflexionar moltes vegades!
ResponEliminaOnatge, m’agrada’t l’esment que has fet de la Susanna Tamaro. Tinc el seu llibre “Donde el corazón te lleve “ des de fa anys. Em va agradar.
ResponEliminaRespecte a la rutina, penso que també aporta la seva part positiva doncs, de vegades, a la gent ens agrada que certes coses o certs moments de la nostra vida quotidiana continuïn amb el mateix tarannà, aportant-nos la seguretat de que tot està com ha de ser.
Des de Sinera, amb rutina variada.
Hola Carme, tens raó, de vegades ja naixem per rutina...
ResponEliminaDes del far una abraçada diferent.
onatge
Hola maijo, segurament que és com tu dius, però es que arriba un moment que les frases fetes i dites rutinàriament...
ResponEliminaDes del far una abraçada diferent.
onatge
Hola Pilar, mira tots som com som i no hi ha res a dir... El dia que vaig escriure el poema debia sortir de la rutina...
ResponEliminaDes del far una abraçada...
onatge
Hola Galionar. No, no he vist Brots del Toni Albà. En molts casos els enterrament són un teatre rutinari... Com tants altres moments a la vida.
ResponEliminaDes del far una abraçada diferent.
onatge
Hola Cèlia, a mi també m'encanta he llegir varis títols d'ella, i són una passada. M'agrada molt com escriu.
ResponEliminaDes del far una abraçada sense instruccions rutinàries...
onatge
Hola Maria Consol, el llibre qeu tu comentes em va agradar molt, també el que el segueix, i també vaig trobar magnífic Anima Mundi.
ResponEliminaNo estic segur si rutina i tarannà, són la mateixa cosa...
Des del far una abraçada diferent...
onatge
No es facil fugir de la rutina marcada pel cicle del sol i la lluna... sobretot aquesta ùltima...
ResponEliminaLa rutina que podem canviar nosaltres ... s'esdevé per molts la cortina imaginaria que creuen protegeix de les pors que els transiten dintre seu !!
Hola Elvira, res és fàcil, però de vegades encara ho compliquem més, o bé deixem que es floreixi per avorriment i rutina... Gràcies.
ResponEliminaDes del far una abraçada sense rutina.
onatge