Vindrà
un dia que les llàgrimes
s’aixecaran i ploraran en rebel·lió...
I segaran les cadenes
amb la força de la raó.
L’opressió deixarà de viure,
però els homes seguiran existint...
Vindrà un dia que les llàgrimes
cauran damunt dels vençuts,
vençuts per la seva
pròpia mesquinesa...
La felicitat no serà de ningú
perquè serà de tothom
Vindrà un dia que les roses
tornaran a ser vermelles
i tindran espines com sempre...
Vindrà un dia que les llàgrimes
seran de felicitat o de la
rosada de la nit.
Però mentre no arriba el dia
seguim i seguirem plorant,
i les llàgrimes cauen i cauran
damunt dels oprimits, dels
esclavitzats, damunt de les
dones sotmeses, i mentre
tan els malvats seguiran
somrient, però vindrà un dia
que els somriure se’ls quedarà
petrificat entre les dents...
onatge
Tant de bo aquest moment arribi algun dia. Mentrestant, onatge, anirem vivint el millor possible amb el que tenim, no amb resignació sinó amb acceptació. I sense perdre mai l'esperança.
ResponEliminaUna abraçada.
Tant de bo! Aquell dia... mentre el seu somriure se'ls glaça a les dents... el nostre serà més càlid que mai.
ResponEliminaUna abraçada.
Tan de bo algun dia succeeixi això que dius. Malauradament, sembla que vivim en una societat massa adormida. I costa tant despertar-la!
ResponEliminaHola Galionar, hi ha tanta feina per fer, i per altra part sembla que molta gent està cofoia...
ResponEliminaDes del far una abraçada amb barretina.
onatge
Hola Carme, el Dia l'hem de fer arribar cada dia una mica...
ResponEliminaDes del far una abraçada amb barretina.
onatge
Hola Albert, com tu dius el poble està ben adormit i hipnotitzat... Cal picar porta a porta...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge