Quan el gran fred
et penetra sense
que li obris la porta,
deixa’l passar,
també és vida.
Però no t’oblidis
de viure i no
et deixis lligar
per cap creu...
Que ningú no
et robi el teu
silenci, en ell
hi ha la teva veu,
ell és la joia
del teu ser...
No et facis
massa preguntes,
tot és més senzill
del que ens preguntem.
Del darrer foc
sempre en som
una flama...
No cerquis la
felicitat enfora;
tot està dintre teu.
La lluna regeix
les teves marees
de dona, ves
al seu onatge.
Et desitjo que
la rutina social
no et faci mai
bon profit...
Per la vida
no hi caminis
ni massa de pressa
ni massa a
poc a poc,
camina al teu aire.
Segurament
que pensaràs
que estic foll,
i a mi què.
He tingut ganes
de collir quatre
mots i unes paraules.
L’accent és net,
com a molt
hi ha alguna
metàfora...
En el fons
del fons
què som
sinó això.
Intenta compartir
el viure sense
que això sigui
esclavatge o presidi.
Als sentiments
dóna’ls sal
quan t’ho demanin,
i caliu quan calgui.
Tu que tens ulls
per veure la vida,
no et deixis
enredar per cap
fals profeta.
Quan et vinguin
llàgrimes sembra
llàgrimes, elles
fertilitzaran la
terra de l’ànima.
Però no t’oblidis
de sembrar també
la flor del teu somriure.
El temps és una dalla
que va segant
el nostre camp
de vida, no
ajornis el viure.
Estimar no té
sinònim, morir,
tampoc.
En tota tempesta
sempre hi ha
un far que et
guia a bon port.
A la revetlla
dels sentits,
balla i salta i dansa,
respira les flors
de dia i els
cactus de nit.
Et desitjo
que la brisa
no sigui
mai oratge,
i si és..., ferma
bé portes i finestres.
Sempre és millor
anar contra corrent
que no deixar-se
endur pel corrent.
Si camines
descalça per la sorra
veuràs la teva petjada.
Trobaràs petxines
buides, testaments
d’amor, promeses,
penyora de lluna
entre la roca bruna.
A la barca
la xarxa plena
de poemes nascuts
d’il·lusió i passió.
“A lo poble” hi
tens les teves arrels.
Totes les llengües
d’enveja, com si
fossin castanyes
posa-les al foc
i remena lentament...
Tens la força
de ser dona-persona.
Tens les arrels
indòmites
només la llibertat
de viure calma
el teu crit,
i si estimes
ets bressol de
passió i desig.
Trobaràs el teu
company per fer
el camí, llavors
serà igual on
estigui escrit
el destí, viuràs
l’ara i aquí.
Ara ja deus
haver vist
que la meva
relació amb
les paraules
és una follia
sense avís.
Et desitjo
un bon bagatge
i vida, i que
siguis feliç
no t’ho puc
donar per escrit,
vas i aniràs
fen el teu camí
i quan trobis
una cruïlla,
hauràs de
decidir...
onatge
Saps què? No tinc paraules... has dit més del que hom pot païr en una poqueta estona...
ResponEliminaM'ha encantat. M'ha emocionat i m'ha fet pensar molt!!! Gràcies!!!
ResponEliminaHola zel, gràcies per la teva companyia.
ResponEliminaDes del far bona nit.
onatge
Hola Criticartt, gràcies també per ser-hi. De fet aqeust peoma el vaig escriure per donar les gràcies a una persona.
ResponEliminaDes del far bona nit.
onatge
Parle sempre desde dins, marcant camins que val la pena resseguir. Qualsevol decissió deu ser bona, si es fa en llibertat. Més encara, si algú t'ha dit, sense dir.
ResponEliminaQue no se t'apagui mai la llum, Onatge.
És preciós el que dius i a tenir sempre present. Viure és tot això!
ResponEliminaPetons, onatge!
segur que l'estimaves... segur que sents estima, amb aquestes paraules s'ha de sentir confortada, com tu al dir-les perquè són sentides
ResponEliminaarriba!
salut i bona vigília de tots sants
Joan
Sempre arriva el moment on el sol s'ha acosta deixan-se acariciar per les nostres mans
ResponEliminaI sempre hi ha una primera vegada on ho fa sense cremar, apoderant-se de la nostra pell
i mostrant-nos vençuts i entregats des d'on sorgeixen els seus llamps.
Es llavors quan algú obra la porta i ningú mes la torna a tancar.
Una abraçada
Quins bons consells, segur que és algú molt important perquè són realment molt savis. La vida et porta de tot i també el fred és vida. I moltes cruïlles per decidir... ja veig que el far sempre està a punt!
ResponEliminaHola Pilar, al costat de la teva Encesa de LLUM espero que el far sempre en tingui un reflex...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge
Hola Rita, gràcies per ser-hi, viure també és això.
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge
Hola Joan, l'estimava i l'aprecio, i com tu dius les paraules són sentides, tot el que escric em neix des de dins, no podria fingir...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge
Hola Martona, has desgranat la meva metàfora magistralment.
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge
Hola Cèlia, gràcies per compartir la flama d'aquest far...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge
No recorde ara bé quina celebritat va dir això de que la felicitat cal buscar-la ben endins, que si no la tens tu, mai no la trobaràs fora com molt bé esmentes en una pert del teu poema.
ResponEliminaHola Joana, tu aj saps que malauradament hi ha molt gent que busca la felicitat enfora..., via un cotxe nou, un viatge, una joia... I no són capaços o són covards de cercar en el seu fons, en la persona, que segur que n'hi ha...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge
Benvolgut Onatge, m'agraden les teves paraules, m'agrada quan me les dediques a mi, des del teu far arriben brillants a la meva colina. M'agrada molt la teva amistat. Feliç Castanyada, i que t'inspiri en tot moment! Te truco tal com vam quedar, i escoltarem aquestes propostes que han de tirar endavant! Una abraçada!
ResponEliminaHola Isabel, gràcies per les teves parules i bons desitjos.
ResponEliminaDes del far bona nit.
onatge