Quan el silenci
és en flor
floreixo amb ell.
Ell m’abraça
i em pren.
Som dos vells amics.
En paper de silenci
escric el poema.
Em tiben
les ferides
que no s’ha
endut el vent.
Potser tot el més
profund de la
nostra vida
passa en silenci.
En silenci
veig el far
que guia
als desorientats.
En silenci
i a foc de flama
ressegueixo
el teu record.
Quan el silenci
desperta la seva
veu em penetra
m’asserena i em parla...
onatge
Florir amb el silenci... jo també en sé, d'això.
ResponEliminaQuin bon ram de flors de silenci!
ResponEliminaM'agraden les flors, del jardí del teu silenci.
ResponEliminaLa flor del silenci és una bona troballa poètic.
ResponEliminaSalut i Terra
la flor del teu silenci es pren manllevat del jardí dels mots muts...un poema que parla, a pesar del silenci
ResponEliminaFidel amic el silenci. A voltes ens acompanya, a voltes ens repta.
ResponEliminaSovint ens allunya del brogit de fora i ens arreplega en els nostres laberints on hi neix i hi creix la flor...del silenci.
Preciós poema onatge.
Des del silenci de la cala, una forta abraçada. Anna.
Avui he baixat expressament al far de Vilanova per escoltar el silenci, pel passeig de Sant Cristòfol... Però una munió de cotorres que anaven de palmera en palmera han omplert la mar d'un escàndol pitjor que si fossin gavines esverades. D'on carai heu tret tanta bèstia junta?
ResponEliminaMacos el poema i la imatge. Una abraçada.
A mi m'agraden els silencis compartits...I sí en silenci succeixen coses profundes, boniques...què tindra el silenci?.
ResponEliminaSalutacions,
Hola noves flors, què seria la vida sense silenci?
ResponEliminaHola Carme, la flor del silenci sempre ens acompanya amb els seus pètals...
Hola Pilar, ja saps que sempre hi ha una flor per tu...
Hola Francesc, gràcies per les tves paraules.
Hola Elfreelang, veig que parlem el mateix llenguatge...
Hola Anna, entre la cala i el far hi ha un silenci que sempre parla...
Hola Galionar, en campanya preelectoral les cotorres surten i vénen de tot arreu..., i sempre tenen la boca oberta per no dir res... Hauràs de baixar un altre dia.
Hola Audrey, és veritat els silencis compartits són de gran profunditat...
Des del far una gran abraçada en silenci però amb veu...
onatge