Des educat d’imposicions
vull caminar al meu aire
i amb els meus peus.
Ningú no pot
caminar per mi,
ni jo puc fer-ho amb
els peus de ningú.
De vegades les sabates són de
pedra i costa caminar,
costa enlairar-se en
un estat natural.
Veure les coses amb els meus
ulls i la meva retina.
Conèixer les flors
de primera mà...
Banyar-me en un
mar sense dessalar...
Des educat d’idees buides
però imposades.
Sentir l’aire natural
sense que bufi ningú.
Estimar amb
la pròpia llibertat
si és que hi ha
llibertat de ningú.
Sumar amb els dits.
Mirar la lluna i declarar-me
llunàtic sense embuts.
Ser tendre amb
les forces de la vida.
Saber que l’amor
és una flor de fulla caduca.
Sentir el fred i
el caliu al cos.
Sentir la pluja a la cara.
Enamorar-se a dos...
Home i dona dos mons
en un sol firmament.
Des educat de
lliçons caduques,
de punts de vista
sense mirada,
de religions que
quan hi ha foc
només queda fum...
Saber que la vida té
noms i cognoms
i una maternitat natural.
Saber que els
rellotges són més
que un mesurador
del pas del temps.
Educa’t segons
la veritable vida,
tot el què és imposat
pot ser fals o inventat...
onatge
Quan llegeixo els teus poemes respiro la paraula llibertat...
ResponEliminauna abraçada molt forta Onatge!
Hola Lliri blanc, potser és perquè escric en llibertat i procuro estimar i viure en llibertat. Que no sempre és fàcil...
ResponEliminaDes del far una abraçada de llibertat.
onatge
M'ha costat molt més des-educar-me del que els va costar educar-me... tu sempre proposant coses difícils! :) Ho dic de broma, difícils, però fantàsticament lliures.
ResponEliminaCrec que sóc en el camí d'aconseguir-ho...Si més no, em permeto la llicència de triar jo sola.
ResponEliminaQuanta raó amguen les teves paraules, quanta saviesa, quanta veritat.
ResponEliminaConèixer i veure les flors, les coses de primera mà. Això dóna sentit a la vida. Trenquem cadenes i seguim fidels a la llibertat.
Gràcies Onatge per guiar-nos des del teu far.
Una abraçada de còdols polits des de la cala.
Hola Carme, des educar-se, sempre costa, perquè d'alguna manera ens ho han incrustrat molt endins, però tot és qüestió d'obrir els ulls...
ResponEliminaDes del far una abraçada lliure.
onatge
Hola Pilar estic segur de que estàs en el bon camí.
ResponEliminaDes del far una abraçada lliure.
onatge
Hola Anna, gràcies per tot el que m'otorgues, però res més lluny de la meva imaginació que guiar a ningú. Però sí que és cert que d'una manera ben intencionada unes vegades i no tan unes altres, la manipulació de la ment passa d'un segle a l'altre...
ResponEliminaDes del far una abraçada lliure.
onatge