Tot el que neix de mare
és breu i passatger.
L’home només és ric, quan estima,
i és gran, quan dóna i comparteix.
Només deixem arrels
quan hem sembrat
amor a la terra de l’ànima,
i fecundem vida amb
les persones que estimem.
Tot és breu en el caminar
tant curt que tenim,
cal seguir els camins amb passa ferma,
i no deixar-nos enganyar
per falses dreceres.
El qui viu odiant, mor odiat o ignorat.
Qui no estima, no viurà mai.
Tot el que té preu, és superficial,
només els bons sentiments
que neixen de la nostra profunditat
i sense maldat, tenen valor.
L’home neix despullat, i de vegades
també mor despullat.
Estimar no és tenir..., és saber compartir.
Els falsos profetes només venen mentides.
El silenci és or, però la soledat ofega.
L’amor no té sinònim, estimar tampoc.
Et desitjo una vida plena
per a poder seguir fecundant felicitat.
L’amor no té data de caducitat,
nosaltres sí, però el teu record
sempre serà recordat.
Que la pluja mantingui fèrtil
el teu sembrat d’ànima
i que l’esperit germini
sempre el
bon fruit...
onatge
La nostra brevetat, el fet que siguem passatgers, haurien de ser suficients per mirar de no errar en el que fem o triem. Però, no som capaços. Sort de determinades pluges de paraules que, com tu dius, mantenen fèrtil el terreny de l'ánima. Tot és més fàcil si podem recordar el record de qui ens ha parlat i ha germinat dins nostre.
ResponEliminaVessant optimisme.
ResponEliminaSalut i Terra
L'amor no té sinònim i estimar tampoc... segur que no, el que tenen són múltiples interpretacions o potser caldria dir-e tergiversacions. Llàstima!
ResponElimina“ L’amor no té data de caducitat”
ResponEliminaAmb això hi estic d’acord. Fa molt temps que vaig perdre els pares però, encara, sento les seves veus molt a prop, com a cau d’orella, i escolto les rialles que fèiem, junts a taula, tot parlant de mil coses i anècdotes que sempre recordo com si fos ahir. Aquest records, inesborrables, també fan camí, i el seu fruit va germinar, en mi, amb els seus consells i ensenyaments.
Des de Sinera, una abraçada.
i l'amor creix amb la presència...
ResponElimina"tot el que és valuós creix en el jardí del cor"
Osho
...amor, sentit!
Pilar, Francesc, Carme, Maria Consol i Joan Calsapeu vosaltres teniu Sembrat d'ànima..., i la sembreu la llaureu i la compartiu...
ResponEliminaDes del far un bon sembrat.
onatge
l'Osho, no me cansat de lelgir els seus llibres, són com una amanida per l'esperit...
Voler sentir emocions positives, es voluntari... al igual que les negatives ho son...
ResponEliminaTenir cura i mimar les unes, i deixar pansir les altres, es la diferència en el que sentim....
Sort !!!! (ho porta tot inclòs)
L’home només és ric, quan estima...
ResponEliminaTens tota la raó, només amb amor podem anar endavant, enriquint el nostre entorn.
Una abraçada de terra endins.
Montserrat
M'agrada molt la teua visió del mot "estimar". Saps expressar-la perfectament.
ResponElimina"L'home només és ric quan estima"
"Qui no estima, no viurà mai."
M'encanten...Enhorabona, Onatge. Gaudeix del bon vent.
Sempre he cregut que l'autèntica riquesa és aquella que portem a dintre, no pas la que materialment s'ostenta de vegades. Passa que no tothom és capaç de descobrir-la, ni en si mateix ni en els altres.
ResponEliminaÉs maca la diferència que fas entre silenci i soledat. I estimar..., bé, evidentment que no té sinònim ni succedanis.
Una abraçada carregada de bon fruit.
Quanta raó, l'amor és la veritable riquesa!
ResponEliminaM'encanta! Cada dia et superes més, poeta... ;) L'amor és el camí, sense dubtes!
ResponEliminaPassa't pel meu blog quan puguis a recollir una coseta per tu... ;)
Salut!
Elvira, Montserrat, Olguen, Galionar, Cèlia i Joan, gràcies a totes i tots per la vostra companyia. He estat uns dies fora però esteu en el meu pensament i el meu...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge