Som dues
pols al vent
però ara estem units
per una suau brisa.
Cara a cara cos amb cos.
I entre els llavis les suaus trinxeres
amb el desig combatent.
Entre esperit i esperit
la fornal de viure,
forjar amb bon tremp.
Cal tenir sempre la falç esmolada
per quan als sembrats
hi creix l’herba del ressentiment...
Dona i home dos mons,
de vegades amb bona lluna
i d’altres estrellats.
Dona i home, dues geografies
que quan s’uneixen pel
mateix mar
quin plaer navegar...
Les reticències són la gran temença.
solitaris entre solitaris
ens trobem a la cruïlla del desig.
De vegades només hi
queda una creu d’oblit,
o dos esperits alleugerits...
Les aliances han d’estar al cervell.
Que el salfumant de la
convivència no se’ns
mengi mai.
onatge
Això és com una mena de manifest poètic de l'amor... les aliances han d'estar en el cervell... i encara a vegades no és suficient.
ResponEliminaDes del bosc...
“Som dues pols al vent...”
ResponElimina...trenant desitjos i somnis
amb delit d’un sol sentiment.
Una abraçada, des d’una Sinera ploranera.
Molt d'acord amb que les aliances han d'estar al cervell. Però de tant en tant també està bé deixar-se endur una mica pels impulsos del cor, oi? Bé, amb un cert equilibri, això sí.
ResponEliminaUna abraçada.
Cert una mica d' impulsos i un altra mica de cor, perquè quan només es cor, ens falla la raó i quan tot es cervell ens falta sentiment.
ResponEliminaDifícil oi? però qui diu que estimar sigui fàcil.
Salutacions
Som dues gotes de mar unides per l'onatge,
ResponEliminados grans de sorra units a la platja...
Preciós poema Onatge.
Una abraçada de bona nit des de la cala.
El salfumant de la convivència! encara em fa mal només llegir-ho, però és cert que és un enemic àcid.
ResponEliminaGràcies per aquest cant a la parella!
Abraçades grans,
Com bé diu la Carme, és tota una declaració com una brisa suau, però tens raó, amb bona química!!!
ResponEliminaCarme, Maria Consol, Galionar, Martona, Anna, Mònica i Cèlia gràcies per la vostra companyia, -és curiós que no hagi entrat cap home-. Per la parella com per la vida com per l'amor com per estimar, no hi ha instruccions per sort, ni fòrmules magistrals... Com ja heu dit per aquí tot està entre el seny i la rauxa, entre el cap i els peus...
ResponEliminaDes del far set abraçades amb gust de sal.
onatge
Mai es pot emprar el salfumant amb les portes i finestres tancades....sempre obertes i en plena llibertat... per respirar un aire fresc que doni vida i faci foragitar les pors, portant noves vivències comunes !!!
ResponEliminaHola Elvira, quan parlo de salfumant, ho faig en sentit metàforic, però crec qeu s'entèn el que vull dir. La rutina pot arribar a ser molt corrossiva...
ResponEliminaDes del far sense rutina.
onatge