divendres, 8 d’octubre del 2010

La dolçaina...

La dolçaina *

canta enyorament.


Silenci sense

l’esgarrapada del crit.


Flames sense processó.

Núvols que no

canten pluja.


Quatre barres

i l’estrella vermella...


Fotografies amb pedres

i més pedres, amb

el ciment de la cultura.


La caspa només és pell

que s’ha cansat de viure i cau?

Segurament per això

hi ha tantes espatlles

que fan de cementiri...


La dolçaina segueix cantant.


onatge

2 comentaris:

  1. La dolçaina canta perquè hi ha sentiments que no moren mai. Sempre tan apassionat!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Hola maijo, ja saps com sóc...

    Des del far, bona nit.
    onatge

    ResponElimina