aquesta paraula està manllevada d’una meva amiga, sense el seu permís, suposo que no em renyarà. Però em va agradar tan, que em va suggerir aquest petit poema –la fotografia és de fa una estona sobre el cel del far...-.
Maramiga que bressoles la cala,
ets camí pel meu vaixell de paper,
aculls la lluna, la pluja i el sol.
De tu neix l’onatge de companyia.
Ets poema i cançó,
ets el vers en almívar de sal...,
la metàfora que esculpeix les roques,
acompanyes les barques,
ets el silenci de la pau,
el diàleg que sempre escolta...
Maramiga ets carícia suau
i ferida en temps de tempesta...
Només tu coneixes la meva nuesa,
només tu saps del meu fred.
Sempre ets viatge i retrobament.
Ai maramiga, quan lluny
de tu, t’enyoro sempre.
Ets penyora de vida
en el gran viatge.
Indòmita o suau,
amb onatge o en calma,
però sempre ets tu...
Maramiga m’agrada
quan em beses
i m’aculls en la
teva profunditat.
Arribes a la platja
t’ofereixes i escrius
poemes efímers,
per això són de tanta bellesa...
onatge
Sí que és bonica la paraula, maramiga. També m'agradava (me l'has feta vindre al cap) maremar, del Llach.
ResponEliminaHola noves flors, tens raó "maremar" també m'encanta. Gràcies per venir...
ResponEliminaDes del far bon capvespre.
onatge
Que bonic és inventar paraules, agafo prestada la de maramiga. Gràcies per aquests regals que ens fas des del far.
ResponEliminaUna abraçada gran!
La passejada pel far ha estat un plaer! Em quedo amb la paraula!
ResponEliminaFantàstic com sempre, aquest poema m'arriba amarat de mar. Com es nota que vius a un far!
ResponEliminaUna abraçada amiga.
Hola Mònica gràcies per la companyia. Que consti que la paraula no és meva...
ResponEliminaDes del far, bona nit.
onatge
Hola Mireia, gràcies per passar pel far, ja saps que sempre intenta fer arribar a bon port...
ResponEliminaDes del far, bona nit.
onatge
Hola maijo, ja saps que estic tocat pel vent de mar, gràcies per la companyia.
ResponEliminaDes del mar, bona nit.
onatge
Preciosa descripció i es que estimo el mar!, m'aporta pau, serenor i l'enyoro tot sovint...
ResponEliminaSalutacions,
Una molt bona conjugació entre paraula, imatge i sentiments. Una mica d'enyor pel paisatge perdut, un trocet d'enveja pels qui encara en podeu gaudir, i una forta abraçada per desitjar-te bona nit.
ResponEliminaHola Audrey, el mar sempre ens fa companyia, ens escolta...
ResponEliminaDes del far, bona nit.
onatge
Hola Galionar, jo també sentiria enyor lluny de la mar, però sempre hi ha un viatge aclucant els ulls. L'abraçada ha arribat...
ResponEliminaDes del far, bona nit.
onatge
Maramiga bella amiga poesia amiga mar de poesia amiga!
ResponEliminaDes de la cala, la memòria de funcionament de les contrassenyes i dels blogs, queden enterrats entre còdols...
ResponEliminaAi! Onatgeamic, com vols que et renyi???
Sí, per a en Llach és MAREMAR; pel Carles Duarte, MARÍNTIM. I , per a mi, MARAMIC-MARAMIGA. Però no és una paraula meva, és de tots vosaltres i sobretot teva amic Onatge.
El teu poema és increïble, el copio en la carpeta on guardo tots els teus mots.
No deixis mai d'enviar-me missatges des del far, perquè donen vida a la cala.
Quan he vist que El Petit Prícep s´ha escapat de la Platja de Riells (de l'Escala)empès per l'onatge bressat avui pel llevant, fins al teu far, m'ha impressionat, m'ha amarat d'emoció.
T'envio una abraçada que, com tots els que estimem el mar, batega com l'onatge. Anna.
Hola Elvira FR, gràcies per la companyia, el mar també t'ha dut cap al far...
ResponEliminaDes del far bons temps.
onatge
Hola Anna, la MARAMIGA també t'ha dut fins al far. El Petit Príncep ja saps que és petit..., però gran en profunditat, i avui ha tingut ganes de conèixer món...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge
La meua terra
ResponEliminate groc d'espiga,
la mar amiga
i el roig de sanc.
La meua patria
feliç coloma
a tots empoma
com mare gran.
(Vicent Savall: Jo sé qui sóc)
M'agrada molt el mot inventat de la teva amiga i el teu poema, que m'han fet recordar una cançó.
Hola Pilar, gràcies per la cançó que no coneixia.
ResponEliminaDes del far amb tempesta.
onatge
Bonica paraula i bonic poema, onatge... quina sort que la puguis tenir sempre tan a prop...
ResponEliminaUna abraçada, des del bosc, com sempre.
Hola Carme, la paraula em va agradar de seguida que la vaig llegir, i la mar, sí, és veritat la tinc al davant de casa -no estic a primera línea-, i el far amic, també...
ResponEliminaDes del far una abraçada. -entre la teva abraçada i la meva, fem mar i muntanya...-.
onatge
“Ai maramiga , quan lluny de tu, t’enyoro sempre...”
ResponElimina...i quan la brisa m’acarona el rostre sé que em beses i m’embolcalles
espantant la tristesa de la teva absència.
Des de Sinera, amb pluja i venteguera.