Mires el mar i et
sembla a tocar de la mà,
però no, és a l’horitzó,
potser si que és lluny,
però tu hi navegues amb timó de cor.
Ningú més que tu sap de la teva cala,
on parles amb les onades
i deixes que el sol et penetri.
La teva platja on camines descalça.
Sents dintre teu el florir de la sort.
I reposes tranquil·la
amb el respirar de ser tu.
El teu mal no vol gaire soroll.
Vius feliç el teu temps de dona.
Camines per la sorra
i parles, i no parles
sola, parles amb tu,
i ets conscient
que sempre hi ha
un abans i un després.
De vegades t’has
preguntat què és estimar,
potser la resposta és difícil de donar,
però tu saps compartir l’estimar.
Un somriure, un respirar,
mà amb mà
i tota una vida per caminar.
Ets forta però t’agrada la fragilitat;
la vida d’una rosa amb cor i espines,
una llàgrima al balancí de la mirada,
la lluna quan es treu
les arracades i et ve a buscar.
Dona i home com una sola flama.
Tantes cendres que
esdevenen record,
i tants records que són cendra encesa.
Gires els ulls vida enrere
i veus sembrats que no han florit,
i fruits que no creies
poder-ne gaudir.
Potser aquests mots
són com un rosari de mal seguir.
Però tu entendràs què volen dir.
Quan caminis per
la platja i trobis petxines,
no t’estranyi que estiguin buides,
teva és la perla de la felicitat.
onatge
Un altre molt bonic poema d'amor, onatge. Si no em capigués tot a la maleta m'enduria l'estrofa final; és un dels "piropos" més bonics que li he sentit dir mai a ningú. Afortunada ella, penso.
ResponEliminaUna abraçada en tarda de pluja.
"la vida d’una rosa amb cor i espines"
ResponEliminamolts versos m'hana gradat molt, però aquest especialment.
Hola Galionar, a la maleta no ens hi cap mai tot... És un poema d'aquells que neixen des de dins...
ResponEliminaDes del far amb fresca.
onatge
Hola rits, celebro que hi hagi un vers que t'hagi agradat. De vegades hi ha qui només veu les espines...
ResponEliminaDes del far.
onatge
Onatge,
ResponEliminaAquest far a on vius... hi ha moments que està molt ben orientat... i en aquesta voluntat incondicional de rebre "sort" es a on s'ha vist millor la llum !!!
Hola Elvira, el far té bons fonaments, de tota manera sempre rep onatges, tempestes, pluges, però també la sortida i la posta de sol... I a tu que tens bones diòptries d'ulls i cor per veure la llum.
ResponEliminaDes del far, bona tarda.
onatge
Felicitats onatge, He trobat aquest poema tan magnífic compartit per Anna Rispau al facebook i l’he volgut rellegir aquí... al teu espai. He sentit com si aquestes paraules les hagués sentit jo algun cop dins meu. Segur que des d’aquest far es deu poder accedir a aquest meravellós món que transporta l’ànima pels camins de la llum.
ResponEliminaUna abraçada
Montserrat-Naiade