divendres, 29 d’octubre del 2010

Miralls trencats...


Miralls trencats

que sempre en

falta un tros...


Arbres verds d’ombra.

Sense fruit.

La seva dolçor

és l’ombra.


Paraules de

bones arrels

en mala llengua...


La mala bava

de vegades

és de maternitat

femenina,

i altres és

d’estupidesa

masculina.


El carrer buit,

només el gos

de la veïna.


La lluna.

Els arbres.

I algú que mira

des de darrera

de la cortina.


La tos

del no fer res.

El gemec

de la porta que

no és oberta.


Al fòrum

dels sentiments

sempre hi van

quedant pedres,

flors, llàgrimes,

fred, gel, caliu...

paraules no dites,

aigua sense set,

mel que mai no

serà als llavis...

Sentiments ferits.

Ferides de sentiment.


Dates i anys

sense cap herència.

El patrimoni

sempre és de l’ànima,

del cor, i d’això

el notari no

en sap res...


onatge

6 comentaris:

  1. Els miralls trencats reflecteixen multitud de coses: pedres,flors,llàgrimes,fred,gel,caliu...

    ResponElimina
  2. Hola noves flors, és veritat en els miralls trencats tot hi és possible...

    Des del far.
    onatge

    ResponElimina
  3. Tot això que dius, onatge, no són més que partícules de la Vida, que com en un mirall trencat de vegades és incapaç de donar-nos una imatge nítida i sencera, ja que sempre ens en falta un bocínet o un altre...
    Una abraçada!

    ResponElimina
  4. Els notaris no hi entenen de miralls ni de sentiments....de vegades en els miralls tencats ens podem veure múltiples i en fragments

    ResponElimina
  5. Hola Galionar, segur que és com tu dius, sempre ens falt un bocínet o altre...

    Des del far amb mala tarda.
    onatge

    ResponElimina
  6. Hola Elfreelang,de vegas en els miralls trencats hi ha el trenca closques de la vida...

    Des del far una tarda grisa.
    onatge

    ResponElimina