divendres, 21 d’octubre del 2011

De gel...










En silenci,
només les veus
de la nit.
La teulada
de la decepció
quasi sempre
té goteres...
I de vegades
cada gota
és un foc roent.

Tanco els ulls
i m’embriago
de les flors,
la seva olor,
la terra, les arrels.

La carícia
del silenci.
La paraula
que de vegades
és un ganivet
de gel...

onatge

5 comentaris:

  1. Tant que m'agraden les paraules... utilitzar-les per fer ganivets de gel em sembla una gran llàstima.

    Bona nit pel teu far!

    ResponElimina
  2. Les paraules ens poden regalar l'oïda amb tendreses i afalacs, però sovint també ens poden fer mal...en aquest cas prefereixo la carícia del silenci.
    Paraules agradables cap el teu far i bon diumenge.
    M. Roser

    ResponElimina
  3. Les paraules poden ser un regal, si ens acaronen sense por, però a vegades esgarrapen...

    ResponElimina
  4. Em pregunto si el silenci és la font de la qual brolla la paraula o la paraula és la font de la qual brolla el silenci.
    M'agrada com brollen les teves.

    ResponElimina