Qui tancarà la
ferida de la meva
carn estripada, pel teu
ganivet de silenci...?
La meva sang un riu,
el meu cor ja no viu.
El que vas sembrar
dintre meu
potser no veurà el sol,
però res ni ningú no m’ho
podrà robar.
Ets l’estrella de la
nit i el dia.
El temps és hores de
plom,
però l’estel de l’amor
sempre
em fa somiar. Ets el
meu món.
Veig el teu nom escrit
pels camins,
sense assenyalar res,
però hi ets.
La paraula va fer un
collaret i ens va unir,
malgrat que l’avui és
buit,
però hi ha un ahir,
un passat que ja no és
present.
onatge
Aquesta vegada m'ha agradat molt especialment la imatge que has posat, els colors i les formes, molt bonica.
ResponEliminaEspero que algú et curi les ferides :)
ResponEliminaEl poema anava canviant de color a mida que el llegia; ha passat del gris a una tonalitat més brillant, quan recordes que les paraules feien collarets d'unió...
ResponEliminaBona nit,
M, Roser