diumenge, 16 d’octubre de 2011

Qui la tancarà...?














Qui tancarà la ferida de la meva
carn estripada, pel teu ganivet de silenci...?
La meva sang un riu,
el meu cor ja no viu.
El que vas sembrar dintre meu
potser no veurà el sol,
però res ni ningú no m’ho podrà robar.


Ets l’estrella de la nit i el dia.
El temps és hores de plom,
però l’estel de l’amor sempre
em fa somiar. Ets el meu món.
Veig el teu nom escrit pels camins,
sense assenyalar res, però hi ets.
La paraula va fer un collaret i ens va unir,
malgrat que l’avui és buit,
però hi ha un ahir,
un passat que ja no és present.
onatge

3 comentaris:

  1. Aquesta vegada m'ha agradat molt especialment la imatge que has posat, els colors i les formes, molt bonica.

    ResponElimina
  2. El poema anava canviant de color a mida que el llegia; ha passat del gris a una tonalitat més brillant, quan recordes que les paraules feien collarets d'unió...
    Bona nit,
    M, Roser

    ResponElimina