dimecres, 19 d’octubre de 2011

A la galta...















Un petó a la galta
del vent, carícia
prenyada de vida.
La teva mirada
atura l’univers,
un instant per veure-ho tot,
i és tan fugisser...
A vol de gavina
les roques són un passeig.
Escolto l’eco del teu
silenci dintre meu.
Record sembrat
que sempre dóna fruit,
però mai no
en sé el seu gust.
Camins paral·lels
són l’espina
entre dos cors.
A la cruïlla, la flor del temps,
sense pètals, només vent...
onatge

3 comentaris:

  1. Però un vent que fa petons i carícies a la galta i també una mirada que atura el temps, a mi em sembla molt...
    Que aquest vent sempre t'acompanyi, aquí al far...
    M. Roser

    ResponElimina
  2. Tarda de carícies al vent...Aporta serenor..

    ResponElimina