S’enlairen els mots
com sortits
d’una dolçaina.
El vent és el paper
on escric el poema.
La lluna hi
posa l’accent.
En cada mot
hi ha l’ombra
d’una il·lusió,
l’alegria d’una
passió,
els pètals d’un adéu,
el pol·len d’un
enyor...
Els mots creixen
i agafen vida pròpia.
M’espremo i gota
a gota va regalimant
el meu silenci.
Del sol de cada
carícia,
del seu record,
germino noves il·lusions...
onatge
Els pètals d'un adéu,
ResponEliminael pol·len d'un enyor.
Salut i poesia.
Poema al vent
ResponEliminala lluna per accent...
Una abraçada.
He vist aquests mots enlairar-se, han arribat fins aquí i encara van més enllà.
ResponEliminaUna abraçada sense vent.
M'agrada molt aquest poema on les paraules són música perquè surten d'una dolçaina...potser el vent i la lluna l'escamparan arreu i faran germinar les teves il·lusions...
ResponEliminaPetons amb fons musical, que arribin al far,
M. Roser